Les aigües turbulentes

Ahir va fer cinquanta anys exactes dels fets del Palau. Durant el concert en commemoració del 50è aniversari de la mort de Maragall, al Palau de la Música, un grup de valents opositors al règim franquista van gosar interrompre l’acte tot entonant El cant de la senyera, que estava previst inicialment interpretar i que al darrer moment va ser prohibit. El cant d’aquest himne va anar acompanyat del llançament d’octavetes amb un text titulat “Us presentem el general Franco”, redactat per Jordi Pujol. De resultes de tot plegat hi va haver detencions, tortures i repressió (més de la que ja hi havia), però també va significar un encoratjador impuls a la lluita contra la dictadura.

He fet una mica d’explicació del que va passar perquè si hem d’esperar que ho facin els mitjans de comunicació del “règim”, anem arriats, com diu un amic meu. L’acte commemoratiu que es va fer ahir va merèixer una menció ben curteta a TV3, com de passada (avui han dedicat una bona estona al transcendental fet de que Maradona va atropellar un periodista, sense conseqüències).

La raó, ben senzilla: en aquell acte opositor de fa cinquanta anys no hi havia psuquers, ni sindicalistes, ni intel·lectuals “companys de viatge”, ni, per suposat, gauche divine. Al contrari, va estar organitzat i executat per joves catalanistes i (oh, escàndol) cristians, d’extracció burgesa. La memòria històrica oficial, ben engreixada avui amb subvencions i atencions mediàtiques, sembla que pateix una mica d’Alzheimer quan li toca recordar aquelles monedes gravades amb la llegenda “Pujol Catalunya”, les controvertides declaracions de l’abat Escarré o les vicissituds legals dels primers anys d’Òmnium Cultural. Potser necessiten cues de pansa.

Per arrodonir una mica el llastimós tractament que ha tingut l’aniversari, el diari bilingüe més del “règim” que hi ha a Barcelona sí que ha parlat del Palau, però només per enllardar una mica més el clima preelectoral. Ha intentat fer creure a l’opinió pública que hi havia un lligam directe entre empreses patrocinadores, el Palau de Fèlix Millet i les adjudicacions d’infraestructures a l’època pujolista. Bonica manera d’honorar l’expresident, protagonista dels fets del Palau. Tindrà això alguna cosa a veure amb la publicació d’una enquesta (del diari rival, per cert) pronosticant un bon resultat de la coalició d’Artur Mas? Nooooo, i ara!

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!