Hawai o Filipines (Escoltant Xavier Roig, i 2)

Després de deixar ahir ben repassada la classe política (tant catalana com espanyola, que si fa no fa estan al mateix nivell), Xavier Roig va abordar en la seva xerrada el present i el futur de la nostra nació: què som, què no som, què hauríem de ser i què acabarem essent. Aquestes són algunes notes:

* (Sobre la decadència de Catalunya) Va començar el dia que es va posar en marxa el pont aeri, al servei d’uns empresaris molt cosmopolites però als quals el món s’acaba a Madrid. Són uns determinats elements de Barcelona, uns quintacolumnistes. Aquests són els verdaders enemics de Catalunya (no va donar noms).

* (Sobre la deriva de l’Estatut) No som un país seriós. La mateixa classe política que ara està blasmant el procés de rebaixa estatutària i posa en qüestió la legitimitat del Tribunal Constitucional és la mateixa que va redactar (Roca i Solé Tura), aprovar i defensar anys i anys les regles del joc. Ara no s’accepten i això no és seriós. La comparació amb els bascos és inevitable: ells des d’un principi van deixar les coses clares.

* (Accions per aconseguir un estat propi) Siguin quines siguin, les ha de protagonitzar una gent molt ben preparada, “que hagi anat a escola”. L’actual classe política no té ni idea de res.

* (Quina independència?) No podem ser independents però burros o pobres. Abans que això és millor algun tipus de dependència. Exemple: davant l’opció de ser un estat independent o un estat dependent respecte a Estats Units, Filipines va optar pel primer camí i Hawai pel segon. Què triaríem per anar a viure-hi?

* Necessitem una economia forta, per defensar i projectar la nostra cultura. Si no, acabarem com el Rosselló. Tot depèn de que tinguem una classe política capaç.

S’hi estigui d’acord o no, són idees per reflexionar i treure’n conclusions.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *