Les aigües turbulentes
Bloc personal de Jordi Casadevall Camps
L’escena.
Criatures d’ambdós sexes i de diverses edats s’adrecen a l’espectador, via webcam (molt important, això), parlant del producte en qüestió, que no és altre que el Cola Cao, i deixant clar que volen l’original, no una imitació.
El missatge.
El Cola Cao, que és un producte més vell que l’anar a peu, és únic i inimitable, des de que ho cantava el negret de l’Àfrica tropical.
Per què em posa nerviós?
Per les intervencions dels nens i per la seva manera de parlar, oferint una imatge de la joventut que està pujant avui i que ens dominarà demà: xulescos, capritxosos, exigents, consumistes… Uns petits dictadors, com encertadament són definits per la sociologia més actual. El Cola Cao, que no me lo quiten… Dues galetes ben bones els donava jo, per acompanyar.
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
els regalen un spray per fer graffitis: com se nota que no duen els fills al parcs infantils i veuen el que fan amb les instal·lacions pels petits i les parets, cabines, semafors i altre mobiliari urbà.
Em sembla horripilant… I la nena “apantojada”?…
Tot i que la solució, al meu parer, no està en donar dues bones galetes, sinó en eliminar la idea pijoprogre del “pare amic”. Els xiquets i les xiquetes d’avui en dia, en realitat, tenen una manca absoluta d’una figura paterna i materna en el sentit complet del terme: carinyós, sí, i que jugue amb ells i els hi done confiança però, alhora, també inspire un respecte i una autoritat guanyada a base de ser un bon model, i no a colps de porra. No hem de ser amics dels nostres fills, sinó pares. Això mateix, pares.
Tot i que darrerament torno a veure poca tele i evito els anuncis tant com puc si hi ha un que em treu de pollaguera és el del marit garrepa, de fet no recordo que anuncien (un detergent o un suavitzant?) però donen una imatge falsa dels homes.
De fet són elles les que més prim filen a l’hora de comprar i acaben comprant una marca blanca que costa la meitat amb resultats similars, però això els publicistes ho saben molt bé i apliquen psicologia perversa culpant a “l’innocent” per fer sortir el mal cos al “culpable”