Les aigües turbulentes
Bloc personal de Jordi Casadevall Camps
Trobo absolutament fora de lloc els ditirambes que està rebent la figura de Samaranch amb motiu de la seva desaparició. Considero igualment exagerat el tractament informatiu de la notícia. Sense anar més lluny, un dels canals de “la nostra” ha estat transmetent ¡en directe! el funeral a la catedral de Barcelona.
Que Juan Antonio Samaranch era algú important, d’acord. Que la seva actuació va ser decisiva perquè Barcelona aconseguís els Jocs Olímpics també s’ha de reconèixer. Però, si us plau, que es digui tot. Que no s’amagui vergonyantment el seu passat com a alt càrrec franquista (no havíem quedat que era tan important la memòra històrica?), que se’ns recordi que Samaranch sempre va ser un obstacle per a les seleccions esportives catalanes i que es posi més de manifest que en el seu moment va trair (sí, sí, la paraula és correcta) els ideals de Coubertin, introduint la professionalització i la comercialització més descarades en els Jocs Olímpics.
Que es digui tot. Quan una persona mor es mereix tots els respectes, òbviament, però el primer respecte és a la veritat. I la veritat és que la vida de Juan Antonio (es feia dir així) Samaranch va estar plena de llums i ombres.
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
I es feia dir ‘Excel.lentíssim’; i a partir del seu mandat tots els membres del COI viatjàven en 1a classe, hotels de luxe, i aquest senyor no vivía en un piset a Lausanne, a la millor suite del Palace Hotel; i volia eliminar dels Jocs OLìmpics els esports minoritaris, com el tir amb arc, o la lluita, o la boxa; les més grans corrupcions van aparèixer durant el seu mandat; i com va voler ficar-se en l’organització dels jocs a Barcelona i no va poder, però van ser uns primers anys molt durs …. i així cxontinuaríem i continuaríem.
Evident, va traïr absolutament l’esperit olímpic i em fa moltissima vergonya tot el desplegament mediàtic que hem patit avui.
Gràcies a aquesta casa, Vilaweb, que ha estat l’únic medi informatiu que ha escrit el que havia d’informar, el passat i també present feixista i tot el que va ‘canviar’ en mercantilisme uns Jocs Olímpics.