Les aigües turbulentes

Matí de dissabte a Barcelona. Sol (vull dir sense companyia i bon temps, les dues coses). Passejada pel centre. Ronda Sant Antoni: les senyores de botes altes continuen fent temps davant de Miró, sense que l’alcalde hi pugui fer res, i menys la benemèrita Itziar González, que s’ha guanyat una merescuda jubilació com a regidora. Carrer Ferlandina, plaça dels Àngels, carrer Elisabets, carrer Xuclà: el Raval en estat pur. Indis (de l’Índia) preparant una mena de festival davant el MACBA: paradetes amb productes típics d’aquell país, dones vestides amb sari, retolació hindú i escenari amb els inevitables altaveus a tot decibel. Entro a La Central i m’anticipo al dia del llibre adquirint Esplendor i glòria de la Internacional Papanates, de Quim Monzó, que ja devoro cada nit al llit (el llibre, no Monzó). Curt trajecte per les Rambles: no les tinc totes perquè tinc por de que em voli la cartera que, inconscientment, porto a la butxaca del darrera del texà. Plaça del Pi i església del mateix nom: un rètol a la porta informa al visitant de que no es pot “recòrrer” (sic) el temple quan hi ha celebracions. Llastimós maltracte a la llengua en una de les esglésies més antigues de Barcelona. Avinguda de la Catedral: mercat gòtic, on s’hi pot trobar de tot, inclòs un objecte tant poc gòtic com el disc Rent, de Pet Shop Boys, a 10 €, al costat de sants, marededéus, rosaris, llibres, plats, coberteries, medalles, canelobres… Via Laietana avall fins la Barceloneta, que és el final de trajecte.

Dues horetes molt distretes. La meva ciutat sempre és atractiva.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!