Anuncis que em posen nerviós (18: el del sofregit de Gallina Blanca)

L’escena.
Una senyora va al mercat a comprar diversos ingredients per fer el sofregit. La dependenta, que s’assembla molt a la Loles León (bàsicament, perquè ho és), li aconsella que sigui pràctica i compri el producte de l’anunci, que també és un sofregit ja envasat.

El missatge.
Compra el pot en qüestió i t’estalviaràs feina i molèsties (pelar cebes, remenar la paella, el fum…).

Per què em posa nerviós?
Per la inclusió de la cantarella sofrito y trabajo que me quito emmig d’un diàleg en català. Ja sé que la rima és fruit de l’enginyós publicista de torn i constitueix la nota simpàtica de l’anunci, però sona forçat. El pitjor és que em recorda aquest costum tan estès, especialment a Barcelona, de farcir les converses en català amb paraules i expressions en castellà, sobretot per fer gràcia. Fa enrotllat i modern, és clar. Però per què hem de ser moderns?

2 pensaments a “Anuncis que em posen nerviós (18: el del sofregit de Gallina Blanca)

  1. Suposo que han pensat l’anunci en castellà i a l’hora de traduir-lo el joc de paraules el deixen en castellà i avall. És com aquell de telepizza i els “bordes”…

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *