Les aigües turbulentes

Bloc personal de Jordi Casadevall Camps

6 d'abril de 2010
0 comentaris

Els silencis del PP

S’han fet públics els 50.000 folis del sumari del cas Gürtel, que esquitxa, i de quina manera, el PP. N’hi havia tants, de folis, que han tardat dos dies per penjar-los a una web. Les malifetes (presumptes, és clar) de tresorers, alts càrrecs, el “Bigotes” i tuttiquanti ja estan exposades a la vergonya pública, suposant que en tinguin. De vergonya, vull dir. Mentre, l’organització política directíssimament afectada per l’escàndol contesta amb sordina quan no amb silenci.

Mirar cap a una altra banda sembla que està de moda. Mireu si no l’actitud del Papa i de la Cúria vaticana davant del tsunami de notícies relacionades amb els casos mundials de pederàstia. No sembla que el silenci papal sigui la millor resposta davant el problema. Però parlàvem de la dreta espanyola. La postura oficial del PP ha estat defensada en roda de premsa per aquella xiqueta (no recordo el seu nom) que és una mena de Leire Pajín passada pel barri de Salamanca i que ha obsequiat els periodistes amb la recepta de sempre: que si no tenen res a amagar, que si volen que es sàpiga tota la veritat, que si hi ha presumpció d’innocència, que si patatim, que si patatam. Res de nou sota el sol. Més agressiva ha estat Esperanza Aguirre, “la lideresa” que ha pontificat que als països democràtics qui jutja la gent no és la policia “del govern” (sic), sinó els tribunals. És bo saber-ho.

Respectant la presumpció d’innocència i entenent que tothom es posa a la defensiva quan es tracta de mirar per cada un, no deixa de ser sorprenent que amb la quantitat de porqueria que està sortint a la llum en forma de sumari judicial (és a dir, amb segell oficial), el PP no sigui més beligerant amb els seus. A no ser que tinguin més coses a amagar de les que ja sabem, és clar.

Una acotació: algú s’imagina l’actual situació amb els papers canviats? Si fos el PSOE el partit enllardat en quatre comunitats autònomes, què no estaria dient el PP en aquest moments? Dient no: cridant fins esgargamellar-se. Ja ho diu un dels seus grans escriptors: todo es según el color del cristal con que se mira.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!