Les aigües turbulentes

Bloc personal de Jordi Casadevall Camps

28 de març de 2010
3 comentaris

La secta catòlica?

El meu apunt d’abans d’ahir sobre els nombrosos casos de pederàstia a l’Església, que estan sorgint com bolets a tot el món, ha merescut un comentari de J.R., de Riudoms, que no em resisteixo a contestar. És un comentari notòriament anticlerical, amb el qual no hi estic del tot d’acord.

Per exemple, critica el tractament favorable que gaudeix l’Església catòlica als nostres mitjans de comunicació, que no tenen altres religions. Home, a mi em sembla que hi ha una diferència entre la primera i les altres. Negar la influència i la importància, bones o dolentes, que ha tingut abans i ara l’Església catòlica és tenir pa a l’ull. Els Testimonis de Jehovà (les creences dels quals no són cap superstició) juguen una categoria diferent, de manera que les retransmissió de misses o la inauguració de l’orgue de Montserrat (instrument que depassa de llarg la seva significació litúrgica) tenen la seva raó de ser.

La secta “Església catòlica, etc.”. Tornem-hi. No és una secta, és una església amb molts segles d’existència que ha tingut una influència importantíssima a la nostra història i que ha configurat decisivament la nostra cultura i societat. Avui és diumenge i el treballador més menjacapellans del nostre país gaudirà la festivitat si li correspon per conveni. Aquest anticlerical, possiblement, duu un nom de sant. Potser es diu Josep, potser Enric o potser Jaume, no sé. I aquest i tots els ciutadans es preparen per passar una Setmana Santa que, certament, és molt diferent de les altres setmanes. Heu sentit mai que els sindicats reivindiquin fer laborable el Divendres Sant? Doncs això.

Que l’Església catòlica no és cristiana? Si no ho és, quina sí? A l’Església que depèn de Roma no hi ha cristians? Home… Sols creu en el poder? És que és un poder, i aquí sí que podríem estar més d’acord. Els grans mals del catolicisme vénen pel fet de constituir-se en poder civil, terrenal, “d’aquest món”, contravenint les paraules de Jesús, el seu fundador. Una dada sobre això: s’està parlant de denúncies contra el Papa, a propòsit de la seva presumpta inacció en casos de pederàstia. Doncs bé, aquestes denúncies no aniran enlloc: el Papa és un cap d’Estat i gaudeix per tant d’immunitat.

Critiquem el que haguem de criticar, opinem tots lliurement, però posem les coses en el seu punt just. En el meu apunt deia que els mitjans de comunicació inflaven les notícies informant de tants casos de pederàstia en esglésies i seminaris (perquè surten tots ara, de cop?) i els demanava equanimitat. També la demano a l’amic (o amiga) J.R.

  1. Sr. Jordi C.C.:

    Primer de tot, saludar-lo i dir que m’ha sorprès el seu apunt (no crec que el meu comentari del divendres ha de tenir tanta importància, però deu haver estat la forma d’expressar-me el què li ha dolgut: ho sento si ha estat així). Passo a comentar-li el seu apunt d’avui.

    El divendres em vaig referir al darrer parragraf del seu apunt, i més en concret a les frases “En favor de l’Església, però, s’ha de dir que els mitjans de comunicació estan carregant molt les tintes.” i “[…] una mica més de professionalitat periodística no faria mal a ningú.” El meu comentari volia ser una crítica als medis de comunicació “oficials” (pagats per tothom, o qüasi…) i el què ofereixen a l’Església catòlica en detreniment de les altres creençes, o no, dels contribuïents.

    Sóc de la opinió que no és equànim oferir la missa cada setmana, i oferir un cop l’any un culte evangèlic (ja no diguem de tots els demés). La retransmissió des del monestir de Montserrat va ésser perquè es beneïa l’orgue, no perquè s’inaugures aquest (dita “benedicció” era un fet en que creien els oients catòlics, pas els altres). Quantes vegades ha sortit en un medi públic algun representant dels jueus, dels evangèlics, dels bahais, dels francmassons, o dels musulmans?

    Bé, d’acord: els catòlics (bategats infants) “sóm” immensa majòria… Les raons d’aquest fet són senzilles, i no gaire enaltidores per l’Església catòlica. Sols hi ha que repassar la història, i es veu que “la fe catòlica amb sang (o por) entra”. França, fa un grapat d’anys, va possar cada cosa al seu lloc… aqui ja aniria sent hora de fer els deures. Sóc del parer que les Esglésies o organitzacions religioses de qualsevol denominació tindrían d’autofinançar-se, i no rebre un cèntim de l’estat (altre cosa serien les organitzacions que fan algun servei, a part del religiós, a la comunitat).

    El fet d’anomenar “secta” a l’Església catòlica és per tocar “el què no sóna”: Aquesta institució ha titllat d'”heretges” o “sectaris” a tots que no fossin de la seva corda (ara, amb la pantomima de l’ecumenisme, els protestants som els “germans separats”, encara que alguns portem encara aquell adjectiu). En tot cas, és millor un insult que enviar-los a les fogueres, com ells feien fins fa poc, no? El cristianisme es va escindir del judaisme, es va apartar, creant una secta.

    Vostè té tota la raó en referència a la influència de les creences en la societat: Als Estats Units s’ha aconseguit que el dissabte (el día de descans a la Bíblia, i el 4t manament bíblic) sia reconegut com a día no laboral per a qui ho demani (bescamviant-lo per un altre dia).

    L’Església catòlica és cristiana? Potser sí. En tot cas, no té la Bíblia com a única font de doctrina, sino que dóna molta importància a la tradició (fins i tot han canviat els deu manaments, per amotllar-los a les seves creences que no ténen base bíblica). I molts cops la seva doctrina entra en contradicció amb l’Antic i el Nou Testament. Aquest fet no treu que dins l’Església catòlica n’hi haurà molts, de cristians: potser més i tot que les esglésies o organitzacions dites “cristianes” (evangèlics en general, adventistes del 7è dia, testimonis de Jehovà, pentecostals, etc.).

    Sobre l’assumpte de la pederàstia no vull opinar, perquè és molt trist el mal que algunes persones amb una autoritat conferida per no-se-qui poden fer.

    Perdoni l’extensió i alguna paraula una mica forta, potser. No he volgut ofendre a cap persona (les persones, si són o volen ser honestes, ténen tots els meus respectes… si són institucions, ja és diferent el concepte).

    Atentament, i gràcies per deixar-me expressar amb total llibertat.

    Joan.

  2. Potser el problema que surtin ara tots els casos, o molts, és perquè ara s’està deixant de tenir por a l’estament eclesiastic (la meva àvia em va recomanar udolar com ells quan vaig dir-li que no batejaria el meu fill).

    Tanmateix, no són els casos de pederàstia en si mateixos els que em preocupen, això pot passar en qualsevol religió, en ateus o en qualsevol organització. El problema però va ser l’actitud de l’Esglèsia al amagar els delinqüents i coaccionar les vítimes.

    Hauriem de tenir en compte que l’actual Papa va ser el màxim responsable de la Congregació per la Doctrina de la Fe i va carregar contra qualsevol moviment progresista (Ex: Teología de l’alliberament) que es trobés pel davant, així doncs ja li va bé una ració d’humilitat.

    D’altra banda, pel que fa al concepte secta, si aprtim de la idea que les sectes proclamen uns dogmes d’obligada creença, comdemnen més o menys veladament, tot aquell que no els segueixi podem arribar a la conclusió que no sols l’Esglèsia Catòlica sinò totes les religions són sectes.

    De totes maneres estic d’acord que sovint la prensa tira de veta quan te un tema polèmic, però ho fan amb aquest i amb qualsevol altra cosa.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!