Aquesta nit ens estafen una hora. Quan ens la van regalar, a finals d’octubre, ja vaig dedicar-hi un apunt proposant activitats per omplir els seixanta minuts. Ara toca el contrari: decidir per a què servirà no tenir aquest lapse de temps.
Durant seixanta minuts podem deixar de sentir notícies sobre la maleïda tuneladora de Barcelona. Tot en lletres ben grosses, com si hi anés la vida i tots els edificis dels voltants haguessin de caure a terra a la mínima. Que si arriba a trossos, que si es munta, que si la visiten les autoritats, que si comença a foradar… Però no havia començat a funcionar ja aquesta maquinota?
Durant seixanta minuts deixarem també de parlar de vegueries i baralletes territorials. Que si vull ser vegueria, que si vull seguir sent capital (“de província”, haurien d’afegir, però no ho fan), que si vull canviar de comarca… Un debat, com s’ha vist, complicat, que fereix susceptibilitats quan no trepitja ulls de poll… i pretenen despatxar-lo en vint-i-quatre hores! (vint-i-tres, si les compareixences parlamentàries s’haguessin fet demà).
També durant seixanta minuts, i això és un descans, no tindrem notícies d’atemptats a l’Irak, de regatejos germano-grecs o de reformes sanitàries nord-americanes. Tot és informació, ho sé, però sembla que la fotocopiïn cada dia.
I com va passar fa sis mesos, l’hora que ens treuen la dormirem igualment després, o sigui que bona nit a tothom!
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!