Uns bombers catalans de compres a un supermercat francès han estat confosos amb uns presumptes etarres. Han contribuït al malentès el fet de que el comerç estigués a la zona on es va morir un policia fa alguns dies i a que un dels detinguts per l’afer els identifiqués falsament per tal de marejar una mica la investigació. Però, com és ben sabut, la primera veu d’alarma la va donar un ciutadà que va sospitar dels nostres compatriotes perquè, atenció, tenien “aspecte d’espanyols” i parlaven en una llengua semblant a l’espanyol.
Com seran les persones que tenen “aspecte d’espanyol”? Empar Moliner, en la seva secció de l’Avui, treu la punta a la qüestió com només ella sap fer. Jo també tinc alguna cosa a dir-hi. “Espanyol” no correspon a cap concepte que comporti uns trets físics o culturals concrets, és a dir, no correspon a cap realitat nacional, ètnica o racial. Per què semblaven espanyols? No podrien ser portuguesos? Els portuguesos són tan diferents dels castellans com aquests dels catalans. Només des d’una visió simplista i reduccionista tenen explicació les sospites de l’individu que va donar la primera informació.
Vet aquí una altra raó, i ja en són moltes, per deixar de ser administrativament espanyols. Que quan passegem per aquests mons de Déu, no ens busquin les pessigolles per “semblar espanyols”.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!