Les aigües turbulentes

La comissió investigadora sobre el tràgic incendi d’Horta de Sant Joan continua suministrant titulars a la premsa amb el seu degoteig d’intervencions i petits cops d’efecte. L’últim per ara és la imatge del bomber amb el misto encès. Més enllà d’aquest flaix visual, m’importa molt més destacar una de les intervencions que s’han escoltat a la comissió, segons la qual “mai s’havia vist tanta descoordinació com a l’incendi d’Horta” (cito de memòria).

És sorprenent. No serà que el nostre país no hagi sofert incendis forestals de tot tipus, grans i petits, a la muntanya i al pla, a l’hivern i a l’estiu. Sembla que és una contingència per a la qual s’hauria d’estar molt preparat, precisament per l’experiència d’anys i anys. Conceptes com planificació, coordinació, coneixement del terreny, informació, comunicacions efectives, logística… haurien d’anar com una seda quan esdevé un d’aquests accidents. No estem parlant d’una catàstrofe imprevista o d’una epidèmia desconeguda, que agafa desprevingudes tant les administracions com la societat en general. Estem parlant d’uns fenòmens relativament previsibles i coneguts.

Previsibles i coneguts, però a la comissió parlamentària s’estan tornant a sentir els planys de sempre: descoordinació entre els GRAF i els GRIF (sic), personal que no estava en condicions, comunicacions deficients, falta de mitjans… Si a tot això sumem les cireretes habituals en aquests casos (utilització política i manipulació mediàtica), tindrem el pa que s’hi dóna.

D’altra banda, l’incendi continua socarrimant, en forma d’acusacions creuades entre totes les parts. Ho resumia molt bé un dels intervinents a la comissió: “no puc passar per alt la falta d’educació, sensibilitat i rigor en què s’està convertint tot això”. Té tota la raó. Encara que només sigui com a mostra de respecte a les persones que hi van deixar la vida, cal més educació, sensibilitat i rigor.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!