Les aigües turbulentes

Una part de les sales de cinema del nostre país no han obert avui les seves portes. La raó és que es tracta d’una protesta contra els perjudicis que, segons els convocants del tancament, causarà el fet d’establir una quota del 50% de pel·lícules en la nostra llengua.

Que l’exhibició de pel·lícules és un sector que econòmicament no va bé, ja ho sabíem, però que encolomin el mort a què una part dels films s’hagin de passar doblades o subtitulades en català és ridícul. Per què la gent no va (no anem) al cinema? Doncs per moltes raons. Ja vaig dedicar un apunt al tema i no caldria repetir argumentació: sales situades en llocs inaccessibles (centres comercials i similars), poca oferta, qualitat més que discutible, pudor de crispetes, poca neteja, publicitat inacabable, volum de so insuportable… segueixo?

Sóc conscient que les sales de cinema són, en definitiva, un negoci que busca el màxim benefici, i m’imagino que no és fàcil lidiar cada dia amb les poderoses majors nord-americanes. Tampoc sóc ningú per donar consells d’un tema que no conec prou, però si els distribuïdors volen salvar els mobles i remuntar el negoci caldria que fossin més imaginatius: ampliar l’oferta (hi ha vida fora dels USA, ho saben?), innovar (assejar noves formes de presentació del producte), tractar dignament la clientela (no som un ramat de bens acrítics) i, si cal, intentar noves formes de col·laboració amb l’administració (avui mateix Joel Joan parlava d’una subvenció per butaca.

Que facin el que vulguin però, per l’amor de Déu, que no diguin que ara el doblatge al català els perjudicarà!

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!