Les aigües turbulentes

A vegades, no saps ben bé per què, se’t posa una cançó al cervell i no te la pots treure encara que vulguis. Doncs avui això m’ha passat amb “Dona estrangera”, dels Manel. Mentre treballava o caminava pel carrer, no paraven de venir-me al cap estrofes de la cançó, que repetia de forma obsessiva.

Sí, a mi també m’agrada Manel, i la primera referència que vaig tenir del grup barceloní va ser, precisament, aquesta cançó. Era algú de la xarxa que, molt al principi, en destacava tant la melodia com la seva lletra, senzilla i poètica:

al jardí la teva àvia vesteix quimono blanc
mentre el sol vermell es pon entre les branques d’un bonsai…

Després vindria el descobriment d'”Al mar!”, la meva preferida. No sé que té aquesta composició per agradar-me tant: potser és el fet que planteja una situació tant natural i quotidiana com anar a passar una estona relaxada a la platja, sense artificis ni pretensions de cap mena.

Vaig tenir l’oportunitat de sentir-los en directe a les festes de Santa Tecla, de Tarragona. En una plaça del Rei plena, vam corejar les “Corrandes de la parella estable” amb col·laboració espontània del públic. Del manxego i el brie es va passar a referències sobiranistes… Estava fresc Arenys de Munt. Una vetllada innovidable.

Ara el grup es retira un temps a compondre noves cançons. Les esperem amb delit.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!