El bloc d'en Pere

Aquest psiquiatre reusenc va ser un de tants talents que s’hagueren d’exiliar el 1939.
El MACBA li dedica una secció dins de la seva col·lecció que és del millor que es pot veure aquests dies en el museu.
(Imatge de kaosenlared)

Una entrevista feta el 1985, nou anys abans de la seva mort, comentada per una filòsofa i artista visual vienesa i un psiquiatre i psicoanalista francès, al llarg d’una mica menys d’una hora de fèrtil diàleg intel·lectual.
Creador de la psicoteràpia institucional, que serví de precedent a l’antipsiquiatria posterior i a les elucubracions filosòfiques d’un Deleuze o un Guattari, Tosquelles marca les seves distàncies amb la psicoanàlisi feudiana i amb el mateix Lacan. Sense perdre el sentit de la ironia ni el seu inconformisme bàsic, que el feia simpatitzar amb les idees i actituds de l’esquerra.
Tosquelles té un estudi sobre la poesia de Gabriel Ferrater, nascut a Reus deu anys més tard i mort per voluntat pròpia molt abans: Funció poètica i psicoteràpia. Una lectura de In Memoriam de Gabriel Ferrater, editat pel Cercle de Lectura de Reus el 1985.
I aquesta setmana passada se li dedicà un homenatge en ocasió del seu centenari al centre Arts Santa Mònica.

Tota una troballa en un MACBA massa inclinat a l’intel·lectualisme abstrús -i potser buit?. (Podem comparar amb l’enigmàtica secció Treball, poder i control, just al costat de Tosquelles). A més, sembla que sigui obligatori tenir un perfecte domini de l’anglès, oral i escrit, per poder accedir a aquest museu.
M’ha fet pensar en l’entrevista a Roberto Rosellini, de què ja vaig parlar, també estimulant i directa.

Esmentaria també la presentació de dos artistes iranians sobre projectes irrealitzats (!), sobretot per les imatges documentals de l’Iran contemporani, amb imatges sobre les refineries petrolieres alternades amb peces dels museus arqueològics i seqüències situades en valls semidesèrtiques i majestuosament solitàries, on es veu el mineral líquid com aflora a la superfície i es barreja amb el curs dels rius.