Les idees d’un alcalde

Jordi Hereu, l’alcalde de Barcelona, ha llançat formalment la proposta de convertir la ciutat en seu dels Jocs Olímpics d’Hivern del 2022. Superada la sorpresa inicial (d’Hivern?, el dos mil vint-i-quants?), he de dir que la idea no em desperta cap mena d’entusiasme.

Quan un alcalde en hores baixes, amb la popularitat per terra (vegi’s l’enquesta que avui ha presentat Convergència, per molt maquillada que estigui) fa una proposta com aquesta, només es pot interpretar com una desesperada manera de cridar l’atenció i prendre la iniciativa a l’últim any abans de les eleccions municipals.

No m’agrada com ho ha fet. Un projecte com aquest, organitzar uns Jocs Olímpics, encara que siguin d’hivern i encara que ja es disposi de l’experiència i de les infraestructures del 1992, es un projecte de ciutat, no de govern municipal o de partit. Això s’havia d’haver parlat amb totes les forces polítiques i lluitar-hi unitàriament des del principi. Però no havia dit ni mu a ningú. Ara el mal ja està fet i la jugada de l’alcalde és bona: si l’opinió pública hi està d’acord, es penjarà la medalla; en canvi, qui plantegi reticències o directament mostri rebuig, apareixerà com un “mal barceloní”. De moment, Xavier Trias, que acarona succeir Hereu en un futur proper, ja ha declarat que ell no es girarà d’esquena a una proposta com aquesta. Ves, què ha de dir.

A més, caldrà comptar amb el territori, perquè òbviament uns Jocs Olímpics d’Hivern s’han de fer on hi hagi neu de veritat. Les petites enfarinades que de tant en tant cobreixen el Tibidabo no serveixen. De fet, Hereu ja ha reconegut que “tècnicament, no tenim muntanyes”, de manera que les proves a l’aire lliure s’hauran de fer en uns inconcrets llocs del Pirineu català. No han tardat gaires hores a sortir alguns alcaldes i directors de pistes postulant-se com a co-organitzadors del possible esdeveniment i iniciant el seu particular conte de la lletera.

Finalment hi ha un “petit” detall a tenir en compte: Jaca i Saragossa també volen presentar, crec que per cinquena vegada, la candidatura a l’organització dels Jocs. El fet de que qui faci la proposta davant el COI sigui el Comitè Olímpic Espanyol (sí, això també ho decideixen ells) fa que, inevitablement, sorgeixi la rivalitat entre les dues seus. El president Montilla ha dit que la competència sempre és bona. Discrepo. Jo crec que la moguda engruixirà la carpeta de contenciosos catalano-aragonesos (aigua, art sacre de Ponent…). Més conflictes no, si us plau.

Falten dotze anys per l’esdeveniment i, encara que sigui demagògic dir-ho, la solució als grans problemes que té plantejats la ciutat no poden esperar tant de temps.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *