La serietat del 13-D

No puc si no sentir-me plenament satisfet de com ha transcorregut la jornada de les consultes sobre la independència, diguin el que diguin els “amics” d’aquí i els enemics d’allà. Participació escassa? Que un 28 % dels possibles votants s’acostin a les urnes d’una consulta simbòlica i amb un fred que pelava, és un gran què. Que les consultes no tenen cap validesa? Ja ho sabem, que no tenen cap validesa legal, però tenen una significació transcendental. Que en prengui nota el poder polític, econòmic i mediàtic d’aquest país. A Catalunya, ja res no serà igual. 

Hi ha un aspecte que m’agradaria destacar de tot plegat. No sé si algú ho ha fet. Es tracta de la considerable dosi de serietat i rigor amb què s’ha portat tot plegat. La serietat i el rigor amb que hauran de presidir totes les actuacions del cada vegada més proper estat català. Només un exemple d’aquest tarannà, una anècdota vista per televisió. Quan Alfons López Tena va obrir la porta d’un dels col·legis electorals de Vic per tal que hi entressin els primers votants, un dels càmares que cobrien la informació de la notícia va demanar-li si podia repetir l’acció per tal de poder-la filmar de nou. La reacció de López Tena va ser seca i tallant, molt d’acord amb el seu caràcter, tot etzivant al periodista que allò no podia ser: tot plegat es tractava d’un procés molt seriós on no hi tenien cabuda aquestes xorrades a què són tan aficionats els mitjans de comunicació. Ben fet.

Algú va dir que les consultes eren un divertimento. Doncs no, tot al contrari: són una cosa molt seriosa, molt rigorosa i, fins ara, molt ben portada. Aquest ha de continuar sent el camí els propers (i decisius) mesos.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *