De tot l’afer de la venda de l’Arxiu Centelles a Espanya el que més m’ha colpit és la reacció dels fills a les (justes) crítiques rebudes. Diuen que no és un tema de diners (només faltaria que 200.000 € els haguessin fet canviar de parer) i que ho cremarien tot abans de deixar-ho a l’enemic. L’enemic és Catalunya, si no ho entès malament. També em va semblar sentir que estaven considerant la possibilitat de marxar del país. Però de què van? Que el govern espanyol és hàbil, prepotent i té molta més capacitat econòmica, ho sabem de sempre; que la Generalitat no ha tingut en aquesta ocasió l’agilitat suficient, sembla també bastant evident; però que els fills del gran fotògraf decideixin el que han decidit i reaccionin com han reaccionat, sorprèn bastant, la veritat. Lamentable.
Els rodets quedaran dipositats, per més INRI, a Salamanca. Si Agustí Centelles aixequés el cap! Com que es tracta de fotografia, ja podem dir que hem quedat tots ben retratats!
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!