Les aigües turbulentes

Quan es comença a parlar massa de lleis i sistemes electorals jo ja tremolo. No pretenc ser un expert en la matèria, ni molt menys, però sempre hi he mostrat interès, i m’adono que abunda la desinformació i el tòpic quan s’aborda la qüestió.

Per exemple, les famoses “llistes obertes”. S’està repetint aquest concepte en cercles polítics i periodístics, gairebé com un mantra, i intueixo que no se sap ben bé de què es parla, perquè es diu que seran la gran panacea per solucionar els mals del sistema de representació política. Molta gent desconeix que ja tenim llistes obertes per a l’elecció al Senat espanyol. Podem votar fins a tres candidats, els que volguem, no importa de quins partits. Què fa la gent? Votar els tres candidats d’una única llista, sense fixar-se en els noms, o pitjor encara: votar només el primer nom, de manera que sempre és el que té més possibilitats de sortir elegit, sense cap altre mèrit que estar situat primer per ordre alfabètic del cognom.

Per exemple, la llei D’Hondt. Sempre es diu que és un sistema electoral injust. Doncs bé, no és cap sistema electoral, sinó una fórmula matemàtica per aplicar la mitjana més alta a l’hora de repartir els escons en un sistema proporcional. I no és injust, al contrari, un sistema proporcional és el més just que hi ha. El que ocasiona la sobrerepresentativitat d’uns partits per sobre d’uns altres és el nombre d’escons que s’adjudiquen a cada demarcació electoral. Aquesta és la mare dels ous: han de tenir més diputats (en relació a la seva població) les àrees més poc poblades o només els que els toquin? Que el vot socialista es concentri a l’àrea metropolitana de Barcelona i el vot convergent predomini a la resta del territori no és gens innocent a l’hora de trobar el desllorigador al problema. En realitat, n’és la causa.

Sembla que comença a obrir-se pas com a proposta el sistema mixt alemany. Si no recordo malament, l’elector vota dues paperetes: una llista de partit per distribuir els diputats proporcionalment, i un candidat per a un districte uninominal. Jo sempre l’he defensat, però doctors té l’Església…

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!