Les aigües turbulentes
Bloc personal de Jordi Casadevall Camps
L’estri de la imatge és, com tothom sap, un setrill. És el famós disseny de Rafael Marquina, que aviat farà 50 anys (el disseny, no ell) i que ha estat profusament imitat i afusellat (també el disseny, no ell). Està enginyosament pensat perquè l’oli no degoti i el seu ús és molt simple: cal agafar-lo pel coll. Bé doncs, avui, em disposava a fer-me pa amb tomàquet per sopar i, no sé perquè, he agafat el setrill pel tap de dalt. Quan me n’he adonat, el tap m’ha quedat a les mans i la resta ha caigut al terra del menjador. El senyor Murphy, una vegada més, ha fet que es cumplissin les seves regles inexorables: vidres i vidrets arreu i, el que és pitjor, l’oli empestifant-ho tot, inclosa la tapisseria d’una cadira. He reprimit fins on he pogut malediccions i renecs en arameu. Sortosament, aquest bloc m’està servint per desfogar-me una mica.
L’incident domèstic no ha pogut ser de més actualitat: m’he untat com un vulgar polític…
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!