Asterix (sense accent a la e, com hem sabut aquests dies), compleix cinquanta anys. Enhorabona. Els àlbums d’Asterix i Obelix van entrar a casa de ben petit, i al costat dels Tintín i el Cavall Fort van ser el meu primer contacte amb el català escrit. Recordo haver-me divertit molt amb les còmiques aventures dels gals i amb les seves situacions anacròniques: Cleòpatra i Cèsar, els Jocs Olímpics, la volta a la Gàl·lia, les processons d’Hispània, el te dels britànics, les fondues helvètiques… o les baralles a dins de l’aldea per un peix en mal estat. Tot era possible en aquella Gàl·lia ocupada pels romans. Tota? No!
Avui obre el Festival del Manga a Barcelona, però res com aquells dibuixos de l’escola franco-belga de la nostra infància i adolescència.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!