Les aigües turbulentes

Potser la notícia no ha passat del Gaià, però per això està aquest bloc: a Tarragona ha tancat les portes el darrer cinema situat en zona urbana. A partir d’ara, qui vulgui gaudir del setè art (i parlo d'”art” amb tota la ironia del món) haurà d’agafar el cotxe i anar fins el Centre Comercial Les Gavarres, entre macrobotigues d’esports i bricolatge i locals de menjar ràpid.

La primera reacció seria de tristesa. Un altre cinema que plega, al costat del Capitol, el Coliseum, el Cèsar, els Òscar, i més que m’oblido. Però pensant-ho millor, la notícia em produeix indiferència. Desenganyem-nos, el rollo Cinema Paradiso fa molts anys que es va acabar. El que ens oferien els cinemes Lauren ja no era per tirar coets: una oferta similar a les sales de les Gavarres. Entre film violent d’efectes especials i comedieta tonta es colava alguna cinta interessant. Les produccions europees eren una raresa, igual que les versions en català (la benintencionada llei de Treserres arribarà un pèl tard a la nostra ciutat). Documentals? Connais pas.

Potser és el moment ideal per prendre la iniciativa i obrir una sala que ofereixi un producte menys comercial i de més qualitat. Que tracti a l’espectador com a major d’edat i amb dos dits de front. Que acompanyi el visionat de les pel·lícules (de les excel·lents pel·lícules que es continuen fent a tot el món) amb presentacions o col·loquis. Que tingui seients còmodes amb passadissos amples, menys publicitat i que baixi el volum sonor a nivells humans. Que deixi de vendre crispetes i begudes. Que…

Per fer això calen diners i ganes. Quina de les dues coses falta?

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!