Les aigües turbulentes

El Palau de Congressos de Barcelona va ser ahir l’escenari de l’assemblea constituent de Reagrupament, la formació que es disposa a portar al Parlament de Catalunya la independència i la regeneració democràtica, que prou falta ens fan totes dues. Heus aquí les impressions de l’acte.

* L’èxit d’assistència supera les expectatives. Els més de mil reagrupats i convidats ocupem els incòmodes seients del Palau: la filera és més estreta que la dels cinemes, dificultant-ne l’accés. A més, estan dotats d’una petita taula, com els avions, que cal tancar si un es vol posar dempeus i ovacionar algun orador, cosa que esdevé més d’una vegada.

* En nom dels convidats parla Salvador Cardús, exacte, precís, en el punt just, que demana tres coses: autoconvenciment (els altres ja estan prou convençuts), elegància (és a dir, no enviar-se SMS innecessaris…) i generositat.

* El descans matinal serveix per comprovar la quantitat de pixaners i fumadors que esperaven el moment. Les cues que es formen als lavabos, sobretot al d’homes (sic), i la gernació que surt a l’exterior per lliurar-se al seu vici solitari, així ho demostren.

* A l’assemblea assisteixen, a títol de convidats, moltes cares conegudes. Tinc ocasió de veure, en un passadís, Joan B. Culla xerrant amb Salvador Sostres. El que hagués donat per parar l’orella i escoltar-los o, com es diu ara, fer-los una auditoria preventiva!

* A la tarda, petita tertúlia amb Emili Valdero (el cuiner de Reagrupament) i Joan Plana (responsable de l’avorrida però necessària part jurídica de tot plegat). El segon m’explica interioritats del procés i el primer ja especula amb vots i escons mentre deixa anar un “anem bé”.

* Petit caos a les votacions de la Junta Directiva. Hi ha sis urnes, situades a l’escenari, que corresponen a inicials del cognom dels votants. El fet que mil persones si acostin en bloc fa perillar la seguretat del personal i obliga a prendre algunes mesures. Per un misteri inexplicable, la cua que es forma darrera la segona urna (la de la c, o sigui la meva) és molt més llarga que les altres, cosa que ens obliga a esperar pacientment més estona. Per cert, un tal Carretero se’ns cola en un moment donat…

* El procés d’escrutini és complicat de fer (més que el senat espanyol: mil persones hem marcat divuit creuetes i tothom vota diferent). Ens entretenen l’espera posant-nos el video de l’entrevista que divendres Cuní va fer a Carretero. Aplaudiments després de cada resposta del de Puigcerdà. 

* Intervenció vespertina de l’alcalde d’Arenys de Munt, que al matí no havia pogut assistir. Quin personatge. Ens engresca dient que tot és possible “si volem” (tres vegades seguides). Doncs sí, volem. Gran ovació final.

* Última intervenció a càrrec de Joan Carretero, que ja és president de Reagrupament. Com el d’Arenys, també repeteix un concepte tres vegades seguides, “feina, feina, feina” i ens suggereix la pregunta que hauríem de fer a tothom a partir d’avui mateix:

         – i tu, ja t’has reagrupat?

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!