Les aigües turbulentes

Com a final de les meves vacances septembrines, he passat una setmana a l’illa de Tenerife. Campament base, Puerto de la Cruz, una mena de Lloret de Mar però més bonic, al mig de la vall de La Orotava, que baixa verda i florida des del Teide fins a l’Atlàntic. Espectacular de veritat.

Primer dia, excursió fins a l’oest de l’illa, a un lloc que en diuen Los Gigantes, una mena d’acantilats que cauen en picat fins al mar, dificultant la formació de platges a la costa, que escassegen a Tenerife. Des del mirador per contemplar aquests gegants, es divisen, quan el temps ho permet, les illes de Gomera i La Palma. Avui podem fer-ho amb la primera, però no amb la segona, més llunyana.

De Los Gigantes ens desplacem a Masca, poblet al qual s’accedeix per una estreta carretera, plena de corves i desnivells, no apta per acròfobs. Al poble li escau ben bé l’adjectiu típic, tant car als turistes europeus, que hi troben paisatges espectaculars, vegetació exòtica, construccions antigues… i postals, records i tauletes per prendre refrescos i sucs.

El tour acaba a Icod de los Vinos, famós pel seu drago mil·lenari (a la imatge). Es tracta d’un arbre de formes peculiars, molts conegut, que ja existia molt abans que els godos envaïssin les illes al segle XV. Els guanches no van poder resistir les maneres de fer (les salvatjades, perquè no dir-ho) dels castellans, però el drago d’Icod sí. Per cert, per veure’l de prop cal desprendre’s de quatre euros: ni el venerable arbre escapa a la comercialització del nostre món.

[continuarà]

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!