Escapada al Priorat (1)

M’arribo amb el cotxe fins a Ulldemolins. Em passejo de cap a cap pel carrer Major d’aquesta població del Priorat. Quietud generalitzada, nens jugant davant el Santuari del Loreto, cafè en un bar (televisió posada, que ningú mira) i església (a la foto) amb una curiosa llegenda al rellotge de sol de 1789: “hora est de somno surgere“. A la plaça hi ha mini-mercat (dues parades), i en una d’elles compro tomàquets d’amanir i préssecs de vinya. Me’ls cobren a 0,90 euros el quilo. Deixo per a una altra ocasió la molt recomenable excursió a les ermites de Santa Magdalena i Sant Antoni, dos dels molts atractius del Parc Natural de la Serra de Montsant.

Baixo d’Ulldemolins i trenco per pujar a Albarca. La carretera d’accés té més forats que asfalt, cosa bastant lògica si tenim en compte que és un poble mig abandonat. El coneixia per haver dormit, fa molts anys, al refugi Montsant, gestionat pel Centre Excursionista de Tarragona. No recordo haver passat mai tant de fred com llavors, de manera que, una mica com el gos pavlovià, quan m’esmenten Albarca ho relaciono mecàniment amb fred al moll de l’os. Avui, però, fa una bona calor mentre camino pel carrer de la Plaça (molt originals no són) i entro al cementiri vell, petit i recollit, a contemplar l’excel·lent paisatge mentre prenc notes per al bloc.

[continuarà]

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *