Mentre parlem de putes, no parlem d’urnes

Tinc la meva teoria sobre la proliferació de notícies relacionades amb la prostitució (reportatges, denúncies, declaracions, propostes i promeses): mentre més se’n parli, menys es parlarà del què realment interessa al país aquesta setmana: la consulta popular de diumenge a Arenys de Munt.

Per tant, tot i tenir algunes opinions formades sobre el tema, no cauré en la temptació de perdre gaire estona en una qüestió que, desenganyem-nos, és vella com la vida mateixa. Ja trobarem el moment.

Posats a relacionar una notícia amb l’altra, fixem-nos que s’ha assenyalat com a possibles culpables de l’actual desgavell barceloní als ministres (espanyols, és clar) d’Interior i de Treball, i s’ha apuntat com una possible solució una llei també estatal que reguli la prostitució. O sigui, fins i tot per adecentar la Boqueria a mitja nit hem d’esperar instruccions d’Espanya. Independència, ja.

Un pensament a “Mentre parlem de putes, no parlem d’urnes

  1. …bon punt vaig sentir en ZP fent declaracions sobre la prostitució a Barcelona. Es va notar tant!!
    L’Estat prohibeix un referèndum a un poblet de Catalunya. A l’instant, però, s’adona de la dimensió monstruosa que cobra l’aparell estatal prohibint a un modest ajuntament una iniciativa innòcua que no té cap validesa jurídica, més enllà de la simple dada estadística.
    Cal redreçar la imatge, cal que els ciutadans de Catalunya visualitzem que l’Estat vetlla per nosaltres, per la nostra salut pública (vacunes contra Grip A preparades per l’exèrcit -al loro!-), per la insalubritat de la nostra capital… I va tot un president del Gobierno Español i mostra la seva preocupació per un tema absolutament inèdit en la guerra diària de declaracions i contradeclaracions dels polítics castellans!

    Marejar la perdiu, distreure al personal… Els ideòlegs del PSC, fidels servidors de la causa Zapateril, deuen estar carburant a dos-cents mil per hora, per dissenyar alguna notícia de llarg abast que ens cridi l’atenció en les properes hores. El dijous seria un bon dia per destapar algun barrabum. O potser en el marc de la mateixa Diada?

    Tant és. La qüestió és que hi hagi, el dia 13 de setembre, molta càmera a Arenys de Munt, i si pot ser, de TV Internacionals. I si no, de particulars catalans, i que es procedeixi a penjar-ne els continguts -saborosos, folklòrics, tràgics (Déu no ho vulgui)- prestament a Internet.
    Per il·lustrar el món sobre la concepció de la democràcia a Espanya. 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *