L’ensaïmada (Expressions familiars, 12)

Aquest matí, mentre caminava pel carrer, he saludat la Neus. És una amiga que vaig conèixer a l’època de l’agrupament escolta, fa anys. Però el meu lligam amb ella no acaba aquí, perquè el seu pare treballava a la mateixa empresa que el meu i, per últim, ella i jo també hem tingut una certa relació a través de dos organismes on hem treballat, que a més estan molt propers físicament. Ens coneixem doncs per tres vies diferents que no tenen res a veure entre elles.

A aquest fenomen de conèixer una persona per diversos referents, la meva mare l’anomena “l’ensaïmada”. Segons ella, una ciutat com Tarragona no és tan gran i és fàcil que les persones es coneguin entre elles per més d’un motiu (parentesc, sentimental, associatiu, laboral, comercial…). Per més voltes que donis, sempre acabes trobant els mateixos coneguts (o coneguts de coneguts). Aquestes voltes en espiral que acaben al centre, a la cara coneguda, expliquen la peculiar (i una mica rebuscada) expressió.

Potser seria més fàcil dir-ne Facebook…

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *