El futbol, primer

Encara que quedi lleig dir-ho, que bé els va als mitjans de comunicació la mort del capità de l’Espanyol, Dani Jarque. La sequedat informativa d’un diumenge d’agost ha rebut una petita pluja amb aquesta trista notícia, que ha permès a diaris i televisions omplir pàgines i temps, respectivament.

Sense anar més lluny, el Telenotícies de TV3 d’aquest migdia ha dedicat uns vint minuts, si no he comptat malament, a parlar de tots els detalls relacionats amb la inesperada desaparició del flamant capità de l’Espanyol, incloses connexions des d’Itàlia, Cornellà i, inevitablement, el lloc on s’està el Barça, que és Califòrnia.

De tot l’arsenal d’informacions, n’hi ha una que m’ha cridat l’atenció. Mentre es parlava de quan tornaria el cos del jugador a Catalunya, la corresponsal ha dit que la burocràcia italiana (sic) té establert un període de tres dies per acabar el procés d’autòpsia i repatriació. Seguidament ha sortit una representant del consolat espanyol dient que farien els possibles per escurçar aquest termini. O sigui, la legislació italiana (no la “burocràcia”, senyora periodista) té establerts uns terminis concrets, però com que es tracta d’un esportista important, l’aparell administratiu de l’estat espanyol es mobilitza (un diumenge d’agost, no ho oblidem), perquè l’espera sigui més curta. Ho fan en tots els casos? Em temo que no. Decididament, el futbol és l’esport rei.

Naturalment, és un tema menor i no cal perdre-hi més temps. Per cert, estic d’acord amb què l’estadi Cornellà-el Prat dugui el nom de qui va ser el jugador del planter periquito. Potser així ens estalviarem una fatigosa i estèril polèmica sobre la denominació del nou camp.

Un pensament a “El futbol, primer

  1. 1) Dani Jarque va estar abandonat medicament a la seva habitació quan es va sentir indisposat i no va tindre més remei que trucar a la seva núvia.

    2) Pasar de la inactivitat de les vacances a una activitat frenètica amb sobrecarrega d’esforç fisic i una dieta preventiva no idonea pot passar factura al cos humà.

    3) Donar la responsabilitat de capitània a gent jove en projecció, en volta de a gent més experimentada i amb molta més veterania pot predisposar a veures obligat a donar eixemple amb un plus afegit de sobresforç i autoexigència per a qualsevol organisme humà.

    4) No sé si que aproftar que es muiga algú per posar-li el nom d’un Estadi, però el que si que n’hi ha que demanar és més responsabilitat al serveis medics i als preparadors fisics d’un esport professional d’elit cada vegada més exigent i segur que ningú volia esperar la mort de ningú per posar-li e nom del RCD Espanyol, més bé el que sembla que s’esperava en els temps de crisi que corren és trobar un sponsor del tipus ONO estadi i no haver tingut que esperar cap desgràcia personal per posar-li nom.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *