Les aigües turbulentes

Vaig veure la transmissió televisiva de la inauguració del nou camp de l’Espanyol, a Cornellà. Algunes notes apressades:

* Tot està inventat en aquest tipus d’espectacles i, per tant, tocava presenciar multituds fent figures, saltimbanquis penjats made in Fura dels Baus i un intèrpret musical cantant un himne. Ridícul el número del llacet blau. Guapo el dels acròbates vestits de blanc fent exercicis amb pilotes. Després hi vaig caure: figurava que eren periquitos.

* Impressionant la llotja d’autoritats: flanquejant Sánchez Llibre (el de les escupinyes), el Baix Llobregat power, Montilla, Corbacho i Balmón, el successor del primer com alcalde de Cornellà. Aquests sí que tallen el bacallà. Anem badant, anem…

* En l’inevitable capítol de símbols identitaris (així som tots de punyetetes), vaig distingir nítidament una bandera espanyola, però juraria que també hi havia una estelada. En fi.

Avui, la premsa dedica una desigual cobertura a l’esdeveniment. Avui i Mundo Deportivo en parlen en portada, però a la meitat inferior, no fos cas. Sport, en canvi, hi dedica un espai irrisori. Jo entenc que el Barça arrossega passions i, per tant, fa vendre exemplars, però ahir la notícia del dia era l’estrena de l’estadi de l’Espanyol, equip que també es mereix el seu minut de glòria. Que consti que jo tinc tant de periquito com d’arquebisbe de Manila. En contrast, el rotatiu La Razón, espanyolista (d’Espanya), dóna un exagerat bombo a l’esdeveniment. Per alguna raó serà. Torno a repetir: anem badant, anem…

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!