HARD TIMES (TEMPS DURS)
Tots els humans són estrangers
Tiana Ros, una dama viuda d?una cinquantena seductora, arribava amb un vol d?Air Europa a les sis de l?horabaixa. T?havia romput la sesta, Climent Alomar, perquè havies d?anar a cercar-la amb puntualitat d?amant. No eres el seu amant feia un any? T?ho demanaves, nerviós, davant el mirall del bany d?aquest piset que pega a la Porta de Sant Antoni i que ella havia decorat amb negres i grocs com si fos l?abella regina.
Havien passat tantes de coses des que ella partí al seu creuer grec! No recordaves el vespre que la conegueres a la festa de Solita Alemany en aquell xalet penjat a un marge de Banyalbufar? També feia calor l?any passat, potser no tanta com avui, i tu, un gerent granadet d?una empresa pública de salut, eres prou jove i sense compromís per convertir-te en un bocatto desitjat dins la nit carnívora. D?això bé te n?aprofitaves perquè aquell hivern de 2005 havies escabetxat tres belleses: Sara, Jossy i Miquela.
No la?t presentà ningú. Pots entreveure aquell cornaló del jardí amb un mirador sobre el pinars i el mar amb un sol hemorràgic que s?havia enfonsat al fons de l?aigua? Escoltes encara aquelles paraules que Tiana et va dir i que et deixaren estormiat: «Mira el mar de color vinós i et rabejaràs en l?ambrosia del temps»? Com reaccionares a aquella endemesa que no t?havia passat mai? Enfora, per la pista de ball en què s?havia convertit la piscina, sonava Bésame mucho cantat per un nigerià de dos metres d?alt. Tiana tenia els ulls color xampany i et somreia. Li feres una capada. La convidares a ballar. I allà, entre aquella llum crepuscular, totsols, us féreu un dels lents més inoblidables de la teva vida. Com funcionà aquell primer bes dins les fosques acabades de néixer? Has agafat el volant de l?audi 4 i et veus sense rumb, perdut entre dues correnties que no et duen enlloc. Sona el mòbil. És Maria Ferrer Ros. La veu transparent i adolorida de
Maria.
La veu de disset anys de Maria. I t?atures cop en sec a una vorera de la costa del Gas. No hi cap nova. Tot segueix dins la incertesa. Sents l?angoixa d?aquella al·lota i tens la consciència d’estar malalt del cap, de necessitar un adob tot d?una. Li hauries de dir que vas a l?aeroport. Li hauries d?explicar que Tiana ja deu solcar els cels mallorquins. Li hauries d?amollar que l?estimes. Però enlloc d?això li contestes amb imperatius: «Telefona?m quan arribis a la farmàcia. Avui vespre no ens podrem veure fins tard. Tenc una reunió per a l?hospital de Son Espases».
I penges amb la mentida als llavis. I arranques com un boig cap a Son Sant Joan i per poc et pegues una hòstia amb un range rover que anava per allà on tocava. El pols et tremola, els polsos et bateguen amb fúria. Ets sents enrabiat, embullat, encès: malapler.
Com va ser que t?enamorares d?aquella Maria rossa, blanca, prima que conegueres en la primera sortida a Tito?s després de la partida de Tiana? Com no et temeres que era una menor? Per què et colgares amb ella sense condó? Per què havia de ser la filla de la teva amant? Ja tenia raó Tiana quan deia que Mallorca era una illa quasi grega. Ja tenia raó quan explicava que les medees, les fedres, les clitemnestres i d?altres heroïnes fan matx entre els habitants de la tribu, els guiris i els immigrants tots. Tot ha succeït amb primfilada perfecció: Tiana estava radiant i heu pegat un pinyol just arribar al pis. Després li has dit també l?excusa de la reunió i has quedat citat amb Maria. El resultat de la prova d?embaràs ha sortit negatiu. Heu plorat d?alegria.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Molt bé, Biel. You are in great shape!
Bernat
Per què uns acaben més estrangers que d’altres.
Dia 27 vaig trobar n’Aràlia per casualitat. Passant per una perruqueria tancada a migdia, però justament plena de gent, vaig veure bategar, com un esfínter que salseja, la mitja lluna i l’estel que es va tatuar a Singapur (a dalt de tot d’una anca). Duia el top regusssat amunt perquè provava (fent equilibris) una arracada a un jove que seia devora un altre que també esperava amb l’orella a punt. Eren moros autèntics. La perruquera arreglava el barbó a dos que seien davant el gran mirall, i als rentadors n’hi havia tres més d’ensabonats.
Provava aquests tancadors nous que ens ha fet Shoba Diane. Funcionen.
Abans els arrabassaran l’orella que s’obrirà el tancador, va confirmar la perruquera.
Em varen fer seure damunt un pot de Brabantia ple fins alt perquè amb el meu cul es podria tancar bé (m’hauria fet més gràcia canviar la bossa de fems i dur-la al contenidor), i encara hi seria si no hagués començat a arribar gent que tenia hora. N’Aràlia no havia dinat, ni jo, i me la vaig endur a menjar un peix a la sal al Monturiol. El bàrman i dos cambrers que tot d’una que varen veure n’Aràlia s’acostaren, duien el barbó igual que els qui havíem deixat.
Ja has pintat els regalims?
Tot d’una vaig entendre de què parlaven, perquè a la perruqueria, clavades al revister havia vist tres catanes de fusta policromades, amb uns regalims vermells devora el tall que figurava que eren de sang.
Vaig demanar dues ampolles de cava Ran de Mar perquè fa una temporada que em vull lligar el representant (no pica), i mentre esperàvem uns aperitius calents, vaig obrir el diari a la columna de MP Janer. Deia que en Costa havia nascut molt a prop de Formentera.
Encara va néixer més aprop de Llorito, va dir n’Aràlia. Llavors el cambrer ens va servir les ortigues arrebossades i ens va mostrar un braç tot ple de vermellures, sembla que de quan ell mateix els havia pescades a la Colònia de Sant Pere. N’Aràlia se va treure una altra arracada per al cambrer, només que aquesta era de banya. No li vaig voler dir que m’hauria fet molta il·lusió que també me’n donés.
Jo vaig néixer a dues hores de Londres, avui no hi ha distàncies.
Tu sí, però quan va néixer el poeta, n’hi havia. Si l’haguessin fet nedar de Formentor a Formentera ho hauria trobat ben enfora, encara que fos el mateix mar: el mar dels grecs i dels llatins.
I el mar dels turcs, per cert. Ho hauria d’haver dit. Era escaient. Perquè el poble del poeta fou atacat pels pirates turcs que feien naufragar les galeres dels pelegrins a Jerusalem: els pirates que varen fer fracassar totes les croades.
No sabia que les croades haguessin fracassat.
Demana-ho a n’en Bush.
Quan ja se n’anava, n’Aràlia encara em va dir que fa massa calor per mirar mapes i per mirar portulans, però que s’ensuma que Formentera és més a prop de les terres de moros que no hi està Formentor, només a cent milles nàutiques del Cap i Casal. Va dir que passat festes es posaria el GPS i que m’ho confirmarà.