IMATGES MÒBILS: PURA NOTA AMB RESQUITLLADES
Els mots trien el poema
per dir-se, per habitar.
(T’hi reconeixes
en aquest llenguatge,
pur record d’un dir
mai dit?)
ANTONI CLAPÉS
Cercava un redol de cèl·lules epidèrmiques del teu cos on no hi hagués una empremta meva, Aràlia, i no el trobava.
És com aquesta llum de neu als cims de la serra del Còdols –la toponímia, A., era un dels teus forts sabers i una invenció accelerada– que canvia de color segons els núvols que la perfan, que la ripunten, que l’eixuguen, que li donen les lluentors del crestall de roca. Totes les sinonímies del blanc no basten per dir el temps en què he surat entre les ales dels pètals de les prunàcies febrerenques, d’un gris blanquinós d’enfora i roses quan els voles, flocs volubles. que, cavaller som, he muntat en aeronàutic viatge. Volcànica fosforescència que em tapava de negrors sobtades i regirs de tall.
La plagueta era de publicitat (Direct Group Bertelsmann). No havia agafat el portable. Només el roller-ball que ja he perdut. I, ho record com si fos ara, dins la cambra del l’hotel Maritim (nom salat en terra ferma) vaig borratxar aquestes incongruències que em costa desxifrar.
«No he escrit ni un mot d’ençà que som a Frankfurt.
I tu, A., et fas present en tots els moviments, les olors, les converses, les cruïlles, el defalliments.En tota la respiració assistida per tu.Avui quan em dutxava, quan em banyava, en un d’aquest hotels que a tu t’agraden –hotel Frankfurter Holf–, on es reuneixen fins a la mala hora de la nit aquests editors, escriptors, traductors, lectors, etc. en unes sessions caòtiques i complexes, m’he vist arrossegat entre aquest moviment brownià de persones –A. J. i At., W. i Z., B. i O. S., A. L. i S., etc–. Hi havia tanta gent, tant de trull, i només sentia els estigmes a les mans, als testicles, als peus i al costat dret. A., et recordes dels meus estigmes mentre el pes de la gravetat de Norton intenta ofegar-te als fons del riu el nom del qual no sé.»
És un fragment. Tenc la consciència alterada. No puc pus.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
el mal de cap em boteix les temples que són a punt de sortir de mare
necessito el silenci, la nit, i de dalt sols ve belluma
de crits i caricatures i metxes enceses
jocs de paraules que ens apostrofen els ambiciosos
mentre diuen poder i saber-ho tot
mentre esperen que ens pronunciem, nosaltres, els callats,
que sortim de la gruta matriu d’aràlies japoneses
per dir que tot és u: el yin i el yang
ser i no ser
amb en Bruno intentem dormir mentre Clítote assossega els templaris absoluts del discurs