Les aigües turbulentes

Repassant apunts del bloc, m’adono de que he formulat diverses promeses al llarg del temps (tractar temes concrets o anar a diferents llocs). Com que no sóc un d’aquests presidents de govern que incompleixen sistemàticament els seus compromisos, m’he decidit a complir-los tots. Aquí va el primer: una visita al Centre d’Estudis de la Guerra Civil, de Gandesa.

Per fi puc visitar aquest Centre d’Estudis, després de trobar-lo tancat a la darrera excursió. Intueixo que la seu és l’antic edifici de les escoles que han habilitat per a l’esmentat centre, oficina de turisme i serveis comarcals de la Terra Alta. Al començament passen un documental sobre la batalla de l’Ebre, verdader leit motiv d’aquest petit museu d’armament, bales, uniformes, documents, bitllets, medalles… i el que potser és més sorprenent, la gran quantitat d’objectes personals, que se segueixen trobant a les serres de Pàndols i de Cavalls, escenaris d’aquell conflicte: coverts, sivelles, botons… fins i tot un detente carlista. Una sala recrea una trinxera i una altra recull molta informació sobre l’aviació durant la guerra del 36, que va tenir un paper més important del que ens sembla.

Bona iniciativa, aquest Centre d’Estudis, amb un únic però: a la sortida, una vitrina amb productes a la venda. Els llibres de temàtica històrica i militar es barregen amb ampolles de vi de la D.O. Terra Alta. Ja sabem que és un vi excel·lent i que cal vendre’l com sigui, però no trobo que sigui un lloc idoni per fer-ho.

De tornada cap a casa, dues visites turístiques més. Primer, Benissanet, el poble de l’escriptor Artur Bladé. Hi dono un tomb i em protegeixo del sol de les tres de la tarda anant per l’ombrívol camí que mena fins a l’embarcador del riu, entre (m’ho sembla) presseguers. Cap cotxe, cap moto i una sola persona: un negre que em saluda amablement sense conèixer-nos de res.

Segona parada, el castell de Miravet. Pedres i més pedres, però molt més interessant del que podria semblar. A la terrassa, esplèndida vista del meandre que fa l’Ebre i de tota la Ribera d’ídem (a la foto). El sector principal del castell és anomenat “recinte sobirà” i aquí fou on es van reunir els líders dels cinc partits catalans per arribar a un primer consens sobre el nou Estatut, aquell que ens havia de solucionar la vida. Però d’això fa tant de temps…

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!