Les aigües turbulentes

Me n’havien parlat molt, però mai, en les quatre dècades que porto vivint a Tarragona, havia presenciat la Tronada de Reus. Aquest vespre ha estat l’ocasió d’arribar-me a la capital del Baix Camp i capbussar-me en l’animació dels seus carrers i places. La Tronada, que dóna inici a la Festa Major de Sant Pere, s’ha retardat uns tres quarts d’hora. No passa res. En l’espera, petit incident quan des d’algun balcó del cantó sud de la plaça Mercadal algú ha llençat un got sobre la multitud; com diria una crònica periodística, no s’han registrat danys personals, si bé la guàrdia urbana s’ha apropat al lloc dels fets per tal d’aclarir què ha passat.

En un moment donat ha sortit al balcó de l’Ajuntament un grup de músics a tocar una peça que ha donat inici a la Tronada. Seguidament, el batlle, amb una llarga canya ha encès la traca que dóna la volta a la plaça. L’espectacle, no apte per oïdes delicades, dura escassament un minut i acaba amb una apoteosi de soroll. En acabar, la plaça queda envaïda per una espessa boira. Els reusencs estan molt orgullosos de la seva Tronada. De fet, estan orgullosos de tot el que és reusenc: no diguis mal de la Tronada.

A l’acabar, i a punt de marxa, em trobo la Marta, una amiga barcelonina-reusenca, antiga companya de feina, amb qui m’uneixen moltes coses, des de la ciutat de naixement fins a l’edat, passant per una manera semblant d’entendre la vida. Feia algun temps que no ens vèiem. Després de xerrar una bona estona em fa:

– Jordi, et veig molt millor, com a rejovenit

Ja he dit abans que és una amiga…

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!