ALBERT CORTES MONSERRAT

EL DRET A DECIDIR

UN 2013 DE PATIMENTS I IL·LUSIONS

Sense categoria
 

Aquest any acabat d’encetar ens portarà emocions fortes, i una gran dosi de posar-nos a prova tant individualment com també com a poble. Patirem grans atacs col·lectius des de Madrid com no havíem vist mai, i segur que això ens enfortirà com a societat, i ens crearà una consciència nacional encara més forta, i amb preguntes de com es que hem aguantat tant. Per altra banda la situació econòmica no millorarà, i noves retallades ens cauran al damunt, cosa que ha de fer no equivocar els autors i impulsors de les mateixes, com també les seves causes en forma d’espoli econòmic i ofec premeditat dels nostres recursos. De moment, el gener el proces començara en el primer ple amb la declaració formal de sobirania del Parlament, i tant la llei de consultes, com la creació del consell de transició nacional obert a la societat, i el tràmit de petició a l’Estat per assolir el referèndum amb la legalitat espanyola, ens faran veure que el moment que vivim i viurem es històric i el viurem com a protagonistes principals.

 

L’any més estressat de la nostra vida
Salvador Cardús

No és el meu ofici fer pronòstics però, per bé o per mal, m’atreveixo
a dir sense gaire risc d’equivocar-me que som davant del que serà un
dels anys més estressats de la nostra vida. D’una banda, estrès
econòmic i social, no tan sols per la crisi que –esperem-ho– tocarà
fons i deixarà ferides socials profundes, sinó per les polítiques
econòmiques europees, que centrifuguen els seus problemes cap a les
perifèries més febles, i de la política econòmica espanyola –sí,
diguem-ne “política”–, que centrifuga la seva incompetència cap als
territoris més productius, com Catalunya, escanyant-nos fins a
l’asfíxia. Com ha anat repetint el nostre govern, aquí les retallades
ja han tocat os, mentre que a bona part de la resta d’Espanya tot just
li han vist les orelles.

D’altra banda, el país viurà en una permanent situació d’estrès
polític, amb sacsejades sovintejades. L’àmplia voluntat política que
ha donat lloc a una majoria parlamentària favorable al dret de
Catalunya a decidir el seu futur, i que ha permès la constitució d’un
govern que s’ha compromès a què es pugui exercir, serà sotmesa a una
pressió mai no vista en els darrers trenta anys. L’Estat utilitzarà
totes les forces, legítimes i il·legítimes, per evitar que aquesta
voluntat pugui ser expressada, molt particularment intentant dividir
la societat catalana. No estic segur que tots plegats siguem encara
prou conscients del grau de virulència i les males arts que
s’utilitzaran, i només puc dir que tinc grans esperances en la
maduresa dels catalans a saber-hi plantar cara sense deixar-se caure
en les provocacions.

Tanmateix, i no sense molt de patiment i alguns trencaments personals
i socials, crec que aquest 2013 la societat catalana demostrarà fins a
quin punt està ben trenada per fer front a aquesta situació tan
adversa. De la mateixa manera que el fracàs de l’Estatut del 2006 no
va portar cap frustració col·lectiva, sinó una reacció popular a la
recerca de nous i millors horitzons, ara, l’expectativa veritablement
històrica de poder assolir un marc definitiu de llibertat nacional i
profunditat democràtica crec que mantindrà el país en la tensió i
l’alerta necessàries per superar el tràngol. No, l’Estat no ens
dividirà socialment ni ens desmoralitzarà políticament.

En resum, si per a tots els que hem nascut després de la segona meitat
del segle XX el 2013 pot ser l’any més difícil que haguem viscut com a
país, també crec que ens ajudarà a superar-lo el fet de saber que és
el preludi, també, del que serà l’any més carregat
d’esperança dels darrers tres-cents anys: el 2014.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.