Les aigües turbulentes

Mira que hi dono voltes, però no aconsegueixo extreure cap proposta en positiu de la campanya socialista per a aquestes eleccions europees. Una vegada més, treuen els espantalls de sempre (el PP, l’Alejo, el Bush, la dreta, els neoliberals… el Papus, vaja). Ja cansa. Ens demanen el vot amb l’argument de que tota aquella colla d’impresentables són els únics culpables de l’actual crisi, però bé que se’n van beneficiar ells també de la bonança econòmica, treient-ne partit (començant pels ajuntaments) i no movent ni un dit per preveure el que ja s’intuïa que passaria. Al contrari, van regalar a cada contribuent 400 €. Sembla que els diners sobraven i no sabien què fer-ne. Que bé que li van anar a Zapatero les vaques grosses per dissimular la seva política de nyigui-nyogui. De manera que ara no ens diguin que la culpa només és dels altres, perquè no és veritat, i tampoc ens diguin que ells sí ens ho solucionaran, perquè tampoc ho sabran fer.

Aquesta és la proposta socialista. Cinc carotes de polítics denostats i el clatell de l’Alejo. Cap idea en positiu per progressar econòmicament, ni per reforçar l’Europa política, ni per millorar el medi ambient, ni per protegir els consumidors, ni per promoure les cultures minoritàries, ni per tantes i tantes coses que es poden fer, i s’han de fer, des d’Europa.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!