Manuel Toharia a Caixa Tarragona

Interessant la xerrada d’aquest vespre a Caixa Tarragona. La donava Manuel Toharia, abans meteoròleg, ara divulgador de temes científics i sempre flagell de farsants. Mai no el veureu a Cuarto Milenio. Sóc un admirador d’aquest home i dels seus plantejaments racionalistes.

Toharia ha dissertat, durant una llarga hora, sense papers i de forma molt amena, al voltant del joc de paraules que donava títol a la conferència: “És sostenible el desenvolupament sostenible?”. Ha parlat del model de creixement a partir de la revolució industrial, que ha permès l’actual benestar (que no nega), però al preu de destruir unes fonts d’energia (carbó, petroli, electricitat) que costarà molts segles renovar. Ha parlat de l’evolució de la humanitat, de l’esperança de vida (a l’època de Jesucrist era de 33 anys, va morir quan li “tocava”). Ha parlat de la societat del consum, d’ampolles d’aigua a 4,50 € el litre, de bombetes de baix consum que la gent no compra perquè són cares (fent bona aquella dita de que les coses barates surten cares al final) i d’aparells domèstics electrònics, tot fent notar (i és cert) que tots duen un inservible rellotge incorporat. Ha parlat de motors d’aigua i de bateries de combustible. Ha parlat, en fi, d’estratègies: estalvi, eficiència, energies alternatives… Per parlar, fins i tot ens ha explicat la vida de Chopin, un músic que no tenia res a veure amb l’objecte de la dissertació, però que s’ho ha fet venir bé per introduir-lo en l’exposició.

I ho ha fet d’una manera planera, lluny d’academicismes pedants però també de rotllet flower-power. En resum, m’ha conscienciat més aquest acte que totes les costoses (i ridícules) campanyes institucionals.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *