Per la Catalunya central

Ahir diumenge, petita ruta per la Catalunya central, territori bastant desconegut per mi.

Primera parada, Castellterçol. Em passejo pel poble i visito la casa de Prat de la Riba, amb molts motius d’atenció, des del magnífic llit on va néixer i morir l’il·lustre polític fins a un curiós dibuix de Sant Jordi “al revés” com em va fer notar la guia (és molt complicat d’explicar perquè està a l’inrevés: aneu-hi, mireu-lo i ho entendreu).

Després, Moià. De petit hi passava per anar a Santa Maria d’Oló, on tenim parents, però crec que mai no m’hi havia aturat. Em passejo pel seu animat mercat i en descobreixo un altre, el de la Prehistòria, mena de fira amb tot d’activitats “prehistòriques” per la canalla: pinten, molen gra, fan ceràmica, de tot. No falten una emissora de ràdio i llocs de venda de menjar (hi compro unes madalenes, però són d’ara, no del neolític). Unes parades de museus i entitats relacionats amb l’arqueologia completen el muntatge, que atreu una munió de gent. Una bona idea, gens complicada de fer.

Dinar a Manresa: m’atipo en un restaurant per 15 €, mentre el televisor retransmet la Fórmula 1 de l’Alonso, que també afarta bastant. La capital del Bages està desèrtica a quarts de quatre de la tarda i jo estic rendit, o sigui que deixo per millor ocasió una visita amb deteniment als seus punts d’interès.

Última parada, de tornada, a l’estació de Monistrol, per visitar-hi l’exposició permanent sobre la història del cremallera de Montserrat, l’antic i el nou. Era una activitat que tenia pendent.

De la visita a la casa-museu de Prat de la Riba n’extrec algunes notes. Primer, que va ser un home de pensament, sentiment i acció; als nostres actuals polítics sempre els falta una de les tres coses. Segon, que es va rodejar dels millors col·laboradors per escometre les grans iniciatives del seu mandat a la Mancomunitat, sense fixar-se en el seu color polític. Tercer, aquesta frase del pròleg de La Nacionalitat Catalana, citada a l’àudiovisual que dóna la benvinguda al visitant:

“Per als pobles l’hivern no és la mort, sinó la gestació d’una nova vida”.

Un pensament a “Per la Catalunya central

Respon a Vicen Cancel·la les respostes

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *