Les aigües turbulentes

Documental sobre la relació Catalunya-Espanya, lleugerament inspirat en La pelota vasca, de Julio Medem. Dic lleugerament perquè, a banda d’un metratge molt inferior, la pel·lícula catalana obvia tant com pot els polítics a l’hora d’analitzar els diferents aspectes identitaris, històrics, lingüístics, econòmics i psicològics del (des)encontre entre les dues nacions. En realitat, els únics polítics que intervenen per dir-hi la seva o estan retirats (Alberto Oliart, Herrero de Miñón, clarivident aquest darrer) o encara estan per estrenar (Ramon Tremosa, aquí en qualitat d’expert en economia).

Parlen, doncs, la societat civil, periodistes, catedràtics, historiadors, intel·lectuals… No diuen res que no haguem llegit i sentit ja dotzenes de vegades els que estem més interessats en el tema. Per això és tant important que aquesta pel·lícula arribi a sectors més “indiferents”: que s’assabentin bé de què volen dir les balances fiscals, de perquè no tenim un aeroport a l’alçada de la nostra realitat econòmica o de perquè les línies de tren d’alta velocitat s’interrompen -o misteri!- entre Tarragona i València.

És una pel·lícula sense protagonistes, però en destaco dos intel·lectuals: Xavier Rubert de Ventós, amb unes intervencions molt interessants (fins i tot el suggeridor argument de que “per abraçar-me a Espanya primer me n’he de separar”), i el seu revers, Albert Boadella, que ja no hi toca, pobret (la seva afirmació de que “Franco mai va prohibir parlar en català” ha arrencat espontànies rialles a la sala).

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!