Del Sud

Crònica d'un llibre

13 de juny de 2008
1 comentari

Somia Bolívar, somia Martí

Com molts sabeu, els Obrint Pas toquen demà a Cuba, en el Festival Mundial de la Música de Varadero. Es tracta, com ja vam comentar quan se n’anaren a Veneçuela en abril, d’una nova frontera aixafada pel treball i el talent d’aquests xics que, sense canviar de llengua ni de missatge, estan aconseguint arribar a totes bandes. I no serà la darrera vegada que creuen l’Atlàntic: com podeu consultar al seu bloc, entre els mesos de novembre i desembre tornaran a anar a l’altra punta del món per tocar a Xile i Argentina.

Tocar a Veneçuela i Cuba ha de ser, a més, molt especial. Més enllà del debat polític, es tracta de dos països que han posat una bandera de dignitat i de desig d’independència front el pensament únic i l’imperialisme polític i econòmic dictat des de Washington i, sobretot, des de Wall Street. La immensa bandera nord-americana que tapa tota la façana de la borsa de Nova York és la mateixa que fa voleiar l’exèrcit quan envaeix Iraq, recolza la repressió palestina a mans de l’estat d’Israel o, en temps no massa llunyans, apuntalava i donava les seues receptes econòmiques neo-liberals a dictadures com les de Pinochet, Videla o Suharto.

Ara, els països de l’antic bloc comunista són carn de canó de la maquinària capitalista i de les tètriques inhumanes lleis del lliure mercat i l’Escola de Chicago; part d’Amèrica Llatina continua essent el “pati del darrere” dels Estats Units; la fam i la sida encara són els problemes que maten Àfrica sense que els països del Primer Món facen res per evitar-ho i les multinacionals continuen espoliant el continent; el petroli justifica la matança, la guerra i la vergonyosa foto de les Açores… I, en meitat de tot això, resisteixen dos països que no es pleguen als desitjos dels poderosos. I això molesta i molt.

En un món on tot sembla tindre preu, hi ha gent que encara continua somiant amb Bolívar i amb Martí. Hi ha gent que, com deia el Che, és realista i, per això mateix, demana la lluna. Demà, tots, d’una manera o altra, serem a Varadero per somiar de nou amb la utopia i cridar ben alt que només perdura allò que defensa un poble. A València, a Caracas o a L’Havana.

(La imatge, d’un mural de la capital cubana que ens demana “Ser cultes per ser lliures”, l’hem furtada del bloc del nostre amic Alberto Di Lolli, gran fotògraf i col·laborador de Del Sud. El País Valencià al ritme dels Obrint Pas. L’amic Alberto se’ns ha anat a viure temporalment a Madrid i ens ha deixat un poquet òrfens… Que et vaja tot molt bé, company!)

  1. quanta raó, sobretot m’ha agradat molt la frase “només perdura allò que defensa un poble”.

    Si lluitem podem perdre, però si no ho fem, estem perduts.

    Ara que jo potser em quedo amb la de “la victòria ens sorprendrà si la continuem buscant”.

    És curiós, però inclús dels mateixos mitjans de comunicació espanyolistes sempre intenten donar mala imatge d’aquests països (sobretot amb Hugo Chávez i Veneçuela se les han tingut fortes).

    I en clau local, al principat sembla que ERC tinguin o els faci vergonya de defensar el que pensen (i podent-ho fer ja que en principi ho haurien de fer, si estan al govern!)

    Greu error.

    És estrany però, que amb tant de diner ‘suelto’ i tanta ‘corrupció’, hi hagi llocs com aquests on encara perdurin (i si ho fessin almenys ho porten ben amagats), i que segueixi així.

    I és que aquí sembla que no valguin diferents matisos, diferents maneres de veure el món, de voler viure d’una manera diferent.

    Tal com deia un dels de les Açores, o esteu amb mi, o esteu contra mi.

    I si esteu contra mi, ja us podeu preparar.

    Doncs aquí ens té, més preparats que mai, cadascú amb les seves lluites personals, i tots amb la nostra lluita global, la de poder viure en llibertat i com el que som i com volguem ser.

    Vinga salut!!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!