Fòrum Narcís Monturiol

Davant la convocatòria prevista d’eleccions al Parlament de Catalunya per al 27 de setembre d’ enguany, -això que alguns anomenen eleccions “plebiscitàries”, ”- i ara que sembla que en Rajoy pot destorbar-la tot convocant les eleccions espanyoles per aquelles dates, alguns partits proposen defensar “el dret a decidir”.
Carai! Jo m’havia cregut que el dret a decidir m’era consubstancial i que no me l’ havia d’atorgar ningú, sinó que simplement l’ exercia com i quan ho estimava oportú, i en la matèria en què jo entenia que tenia alguna cosa a decidir., Sense més limitacions que el respecte als altres i a les normes de pacífica convivència.
Està clar que tinc el dret a decidir si voto, a qui voto i en quin sentit voto, i la veritat és que no m’agrada que m’ho estiguin recordant, doncs és entrar en el meu àmbit personal.
Si ho apliquem al tema nacional – hi ha molts altres temes en els que hem de decidir cap a on anem: sanitat, medi ambient, habitatge, privatitzacions o serveis públics, lluita contra la corrupció, regeneració democràtica etc- hi ha partits que sembla que ho tinguin clar.
Així, trobem que ERC i la CUP són clarament independentistes per què així ho havien decidit prèviament.
A l’altra banda, tenim PP i Ciutadans que han decidit ser clarament unionistes, i no maregen -ningú amb aquest tema.
Però…, i CDC? és realment independentista? Gran part de l’actual nucli dirigent sembla que sí, però no em queda clar què pensa altra part, i sobretot molts dels seus votants conservadors, en tots els aspectes, i no gaire amants de sotracs polítics.

I què defensa UDC? No ho sabem, ni ho saben ells. Uns són independentistes, altres confederalistes, i alguns federalistes o simplement autonomistes.
I per l’esquerra? què diu ICV-EUiA? Uf! Per a interpretar-ho cal un manual avançat de llenguatge encriptat i jeroglífic. Encara no tenen decidit què decidiran.

Aquests dubtes existencialistes tant d’UDC com d’ICV-EUiA els podent passar factura, i gran. Això si no tenen escissions abans d’exercir el dret a decidir davant les urnes.
I el PSC? Seguiran buscant com nens on dimonis s’amaga el follet federalista. I al final descobriran que no existeix. Que en realitat mai no ha existit.

En tot cas s’albiren moviments dins l’esquerra nacional sociològica, i també organitzada, que pot ser aportaran una mica de llum. Ara bé, si no ens espavilem , se’ns passarà l’arròs i quan vulguem decidir ja estarà tot decidit.
En tot cas amigues i amics, que prengueu bones decisions!

Lluís

Lluís

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!