Pepe Rubianes (1947-2009)

Ens deixa un gran actor, que no callava ni sota l’aigua però que ho feia amb molta gràcia. El primer record que tinc d’ell és un monòleg molt divertit en què feia parlar les tapes d’una barra de bar (la ensaladilla dice tal… y los mejillones contestan cual…). L’últim record que tenim tots d’ell és la seva retirada d’un escenari, a causa d’una greu malaltia. El que no va aconseguir la caspa hispànica ho va fer un càncer.

Descansi en pau una persona que sempre va parlar molt clar, i això s’agraeix en els temps que corren.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *