Adéu Carnaval, hola Quaresma

Cap de setmana de Carnaval a Las Palmas. La festa al carrer és participativa, multitudinària, bulliciosa. Ambient de llibertat, en tots sentits: gent que va a to amb el leit motiv d’aquest any (els pirates), gent que va disfressada del més inversemblant, sense manies, gent mirant-s’ho sense disfressa. Rua llarguíssima, de més de quatre hores (no vaig comptar les carrosses, però anaven numerades i la darrera era la 88). La tradició del Carnaval està molt arrelada a aquelles illes (el dictador no va gosar prohibir-lo i tant sols li va canviar el nom per l’eufemisme fiestas de invierno). Malgrat la gernació, l’abundància d’alcohol i la possibilitat que tot surti de mare, hi ha una mena de descontrol controlat.

Descontrol controlat, justament el contrari del que va passar a Tarragona, segons em vaig assebantar quan vaig arribar a la meva ciutat d’adopció. Sembla que els buscaraons de costum (són sempre els mateixos o canvien cada vegada?) van obligar a fer acabar la festa abans d’hora. Una festa, atenció, organitzada per l’Ajuntament i on s’havia de pagar entrada. Organitzada i de pagament. Això és l’antítesi del Carnaval, que va sorgir justament com una festa anàrquica (que no anarquista) i allunyada de qualsevol esperit comercial.

Sigui com sigui, ja hem enterrat la sardina, ja hem plorat la mort de Carnestoltes i ja som a Dimecres de Cendra, començament oficial de la Quaresma. Jo, imbuït encara de l’esperit carnavalesc, em saltaré el dejuni que avui tocaria tot menjant-me, amb un cert retard, una butifarra d’ou de l’acreditada carnisseria Bonet (c. Pere Martell, de Tarragona). A la salut dels meus lectors.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *