Sota el signe de Venus

Surto al carrer amb l’únic objectiu de dur un abric a la tintoreria (un colom m’hi va deixar un record l’altre dia), però m’esperen algunes sorpreses. Sortint de la botiga, em trobo un home gran que s’atura davant meu i alçant la vista exclama:

Venus! Estamos viendo Venus!

Em giro i, efectivament, al cel de quarts de vuit del vespre destaca un estel lluent: és el planeta. El primer instint és pensar “n’hi ha més a fora que dins”, però rectifico i em dic a mi mateix que el bon home només té la necessitat vital de compartir els seus coneixements astronòmics.

Uns carrers més enllà em topo amb una munió de gent. Què ha passat? Una dona estirada a terra, inconscient, una ferida al cap, sang a la vorera, un home lamentant a crits la tardança de l’ambulància que ja ha estat avisada i (amb un punt de demagògia) la ineficàcia de la guàrdia urbana que per posar multes sí serveix però per auxiliar un ferit al carrer no… Uns minuts després, que es fan eterns, arriba l’ambulància, d’on baixen els infermers amb una considerable tranquil·litat i fins que no veuen la ferida i la sang no es decideixen a treure la llitera. Cas tancat.

Aprofito que estic al costat de la sala de Caixa Tarragona per visitar-hi l’exposició “Atenció al tren”. Es tracta d’una col·lecció particular d’objectes relacionats amb el ferrocarril d’altres èpoques: rètols, senyals, material imprès, gorres de ferroviari… També hi ha una reproducció d’un compartiment d’aquells expressos anomenats sevillanos. Altament recomanable.

El vespre ha donat molt de si, doncs. Potser és l’influx de Venus. Gràcies, deessa de la bellesa i l’amor, per donar-me una hora de distracció i una idea per al meu bloc…!

[L’exposició “Atenció al tren. Recorregut sentimental pels camins de ferro” romandrà oberta a la Sala d’Exposicions Caixa Tarragona fins el dia 1 de març]

Un pensament a “Sota el signe de Venus

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *