Carrers de Tarragona: Reina Maria Cristina

El nom del carrer recorda la reina regent Maria Cristina de Borbó-Dues Sicílies, vídua del nefast Ferran VII i mare d’Isabel II, que també Déu-n’hi-do. Va d’Estanislau Figueras (un republicà, curiosament) fins el passeig de Torroja.

Al número 12, la Farmàcia Central exhibeix un cartell que diu “San Valentín, digues-li que l’estimes” (sic) per anunciar cremes i altres potingues pseudo-farmacèutiques. El número 17, que antigament era un centre mèdic de la Creu Roja (decorat amb un tapís de Joan Miró), és ara la Residència Les Alzines, per a gent gran, del grup Bastón de Oro (serà una cadena hotelera de la tercera edat?). El número 26, el Rincón Gallego anuncia “Domingo, cocido gallego. Hum, qué bueno!“. Si ells ho diuen, serà veritat.

Al número 46, les Limpiezas Castilla exhibeix un rètol ben carpetovetònic, amb un escut amb castells, lleons i un àguila. Tanta heràldica imperial, però, no ha ajudat al negoci: la botiga està en lloguer. El tram final del carrer és ocupat, a mà esquerra, per la seu dels Serveis Territorials de Salut. A l’entrada, una estàtua d’Esculapi rep els soferts ciutadans que hi acudeixen a realitzar les més variades gestions burocràtiques. Enfront de l’edifici hi hauria una preciosa vista de les muralles de Tarragona si no fos per la vela de l’Auditori del Camp de Mart, en mala hora instal·lada, i que ho esguerra tot.

L’últim punt d’interès del carrer és l’entrada al dipòsit municipal de vehicles. Un immens espai on s’acumulen centenars de cotxes multats o abandonats i retirats per la grua, i molt a prop del cementiri. Que ben mirat, no deixa de ser un dipòsit també.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *