Avui ha tocat passar una estona al centre comercial. No estava gaire animat (no jo, el centre) per ser un dissabte al matí: la crisi econòmica i el fet que ara fan pagar a l’aparcament hi contribueixen, de ben segur.
He entrat a una botiga (el nom de la qual comença per zeta) i no he tardat ni deu minuts a triar, emprovar-me i pagar uns pantalons. He superat, doncs, la meva pròpia marca de brevetat en un esport que m’avorreix: comprar roba. No entenc aquesta gent que s’hi passa hores i hores, però en fi.
A l’anar a pagar, una clienta que em precedia a la caixa s’ha acomiadat no amb un adéu o un bon dia sinó així:
– que vendáis mucho!
Era una bona persona, sens dubte.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Jo també sóc del club del “fast buy”, fins i tot quan compro material electrònic, tinc el costum de saber molt bé què és el que vull comprar.