Saül Gordillo www.saul.cat

Bloc sense fulls

29 de juny de 2007
13 comentaris

Puigcercós: una ànima cap a la sobirania

El país, en crisi i desconcertat. La ressaca estatutària és tremenda. Quin mal de cap! No hi ha gelocatil que ho arregli. Què hem fet malament? En què ens hem equivocat? Comences a fer memòria i recordes moments d’una mala nit, d’una nit que ens remunta als anys trenta i, molt més enllà, al 1707. Almansa. Derrotes històriques que, a mesura que passa el temps, s’acumulen amb la de la reforma estatutària. I el desànim creix, i llavors un dia el secretari general d’Esquerra, Joan Puigcercós, mig en clau interna, mig en clau de govern i mig en clau de país, es planta al World Trade Center per pronunciar una conferència: Una majoria social per la sobirania.
Puigcercós arrenca citant el president del seu partit i conseller de la Vicepresidència, Josep-Lluís Carod-Rovira, absent. Una absència que convida a les interpretacions. Però la conferència és generosa en interpretacions: triï i remeni, tituli com vulgui, senyor periodista. Puigcercós crida a fer una "manifestació" a Madrid amb agents socials i econòmics i reclamar un altre finanaçament. Una altra opció: Puigcercós vol que Esquerra acceleri l’embat contra Espanya. Malgrat aquests titulars, no es pensin pas que el secretari general d’ERC i conseller de Governació hagi pronunciat una conferència arrauxada. No pas. Més aviat el contrari.

Ha fet una profunda autocrítica. Com a país ?classe política, societat civil i sectors econòmics? i com a partit, del qual ha dit que necessita una "renovació" a nivell ideològic i de persones. "A Esquerra fa falta gent, no hi sobra ningú", ha precisat, allunyant així interpretacions que al·ludissin al sector de Joan Carretero i al sectoret d’Uriel Bertran. El de Puigcerdà no hi era. El de Badalona, sí.

El país no acaba d’anar del tot, ara que l’Estatutet ha quedat despullat i ara que Madrid ja no dissimula. La mateixa setmana que el President José Montilla reclama el traspàs de Rodalies de Renfe, sembla que s’entreveu una estratègia de reforçament a l’interior del tripartit. La conferència de Puigcercós encaixa en aquest puzzle. Però també és la continuïtat lògica de la recent entrevista en què admetia que, arribat el cas, estava disposat per al que convingués. I això, tractant-se d’un dirigent independentista, vol dir disposat a aspirar a la presidència del teu país.

Puigcercós, més liberal que mai ?ai, els peatges, que al final seran el mal menor dels catalans!?, amic dels Estats Units, com ja vam llegir al llibre Corredor de fons, d’Edicions Dau, partidari d’abandonar l’essencialisme identitari ?"la Catalunya pura és enemiga de la Catalunya lliure", m’ha semblat apuntar? i més disposat a posar l’accent en la "sobirania" que en el "social". Una cosa ?l’innombrat pacte d’esquerres? durà l’altra. I aquest és el camí: la independència.

Així de contundent s’ha mostrat, assenyalant la fi del túnel d’aquesta Catalunya víctima del festum estatutari, víctima del botxí de sempre. Puigcercós decreta la fi de l’autonomisme i del federalisme. Amb Espanya no s’hi pot. El de Ripoll cita Maragall: Madrid se’n va! No hi ha pas manera, i l’única forma de garantir una nova investidura a Zapatero serà a canvi d’un pacte profund i seriós. Res a veure amb el pacte de La Moncloa del seu soci Mas. (La referència al ministeri de Duran no ha faltat.)

La nova proposta catalana que Puigcercós ha desenvolupat, acompanyat de mig govern-sector-republicà i de tota la cúpula del partit, i amb una mica de representació de l’anomenada ?i criticada? "societat civil", té vuit punts. Finançament i llengua, poca broma. Espai comunicacional: el famós Baròmetre. El marc de referència importa, més que mai. Només sabent a dins de quin marc et mous pots saber cap a on anar. I per integrar la nova immigració, que és una manera de dir la nova ciutadania, en el projecte sobiranista, cal un marc ben definit. Espai comunicacional, dèiem.

Després d’esmentar Jordi Pujol i els empresaris Rosell, Cima i Abad ?aquests tres, com a exemples de complicitat nacional enfront d’un Solbes representatiu de l’Espanya rígida?, i recuperant la cita del principi a Carod, el secretari general que no ha mogut els peus de terra, que s’ha mantingut immòbil, com una ànima que surt de terra, acaba la conferència que pretén passar pàgina al tacticisme català per donar pas a una etapa de més ambició nacional. El primer pas, està disposat a fer-lo Esquerra i ell.

Això he entès, aquest dijous al vespre, en una calorosa sala del WTC vestida de fusta, a primera fila, flanquejat per Vicent Sanchis i Lluís Foix [bloc i bloc].

(Per cert, els blocs d’Esquerra no recullen ?a aquesta hora? cap referència a la conferència. Deixadesa, cofoïsme, depressió postelectoral? Només trobo un apunt, que encaixa amb part del discurs de Puigcercós, del president del Parlament, Ernest Benach: Una mala salut de ferro. La realitat dels mitjans de comunicació en català.)

  1. Jo hi era, i em va semblar molt interessant. En aquests moments, ERC és l’únic partit parlamentari que pot fer l’electro-shock que Catalunya necessita. Ara, els seus militants han de decidir el camí a seguir. Jo, com que no en sóc, de militant, prefereixo no opinar. Són ells els qui tenen la paraula.

  2. Gordillo, Quina fel·latio!!! Ja sabem que sense fer la pilota a aquest no seríes ningú, però d’això a dir: "Des d’Almasa el desànim, la tristor, la derrota… fins que va arribar Joan Puigcercós!" Home noi, una mica de dignitat que ets periodista!
    El derrotisme el produeix senzillament, l’analfabet espanyol que tenim de president, el poc nivell dels consellers i càrrecs (director d’ACN inclós, quina diferència amb Puigdemont!) etc. i d’axò tota la culpa és de la teva ERC.
    Per cert, què en diu el codi deontològic de fer publicitat d’un llibre propi quan dirigeixes un mitjà de comunicació semi-públic?

  3. El que està clar és que ERC ja no és el que era, al entrar al govern s’han adonat que les coses no són tan fàcils, que has de fer concessions, que a uns votants il·lusionats el decepciona aquest servilisme i la perdúa de vista d’objectius clar, sobretot d’un: La indepèndencia. Puigcercos és un barrufet llest i sap el que els votants o ex-votants d’ERC volen sentir. Com diria en Montilla: "del dit al heig hi ha un bon treig"

  4. Una cosa és fer una conferència una altra és actuar. Aquí ve en Montilla i diu "PUTXI CACA, AIXÒ NI TOCAR-HO!".

    Sembla mentida que en Puigcercós parli d’ "espai català de comunicació" i lliuri TV3 a l’espanyolisme. I que haguessin reeditat el tripartit sense corregir això (Joan Majó, ex-ministre del PSOE, encara segueix al capdavant de la Corpo) i sense haver compensat Vilaweb+Òmnium+Cultura’03 de la gran PUTADA de no donar-lis una llicència de TDT, mentre se l’emportaven empreses "compromeses" amb el país i la llengua com Vocento (ABC), Prisa i Luis del Olmo.

    Potser ens diran que aquestes concessions les van fer quan ERC va ser expulsada del Govern. Coi, nens, aleshores és que sou uns ineptes! Per què no vau fer-ho abans? I per què torneu a pactar amb qui va fer-ho? No tinc dubtes de la vostra bona fe, però és que sou uns incompetents rematats. Els vots que pugui tenir l’independentisme s’han de fer valer, i vosaltre heu REGALAT la presidència a Montilla en nom de la "pluja fina" i el "patriotisme social". Fora, ja!

  5. En Putxi va tornar a parlar ahir de "desconnexió d’Espanya". ¿No sabia que Montilla ja havia desautoritzat en Ridao, en aquest sentit? Montilla: fot-lis pam-pam al cul als d’E, que no n’aprenen!

  6. Ara s’adonen que la gent votava ERC pq era independentista i que això
    era el que cohesionava el partit (malgrat la sensibilitat d’esquerres
    que molts puguem tenir). Ara s’adonen que l’independentisme ven, quan
    han vist els excel·lents resultats a Escòcia. Ineptes!

  7. Déu meu! Tan ensucrament amb el conseller Puigcercós fa certa angúnia. L’únic mèrit del Sr. Puigcercós (Oda al gran líder) és haver-se aprofitat de un sistema pel qual qualsevol que visqui de i per el partit poden arribar a tocar poder, que ha estat tres anys despotricant d’en Carod d’esquenes per a desfenestrar-lo, al·legant que en Carod s’havia venut al poder, i ara, que ell està al poder és igual o pitjor que el vicepresident o conseller de passeigs-institucionals-per-no-esguerrar-les-coses.

    És lamentable, sincerament el que passa ERC és, fins hi tot més lamentable que CIU, que aquests tenen certa excusa amb la història que són dos partits.

    Si realment són tan independentistes, que fàcin fòra al Montilla o qu el fàcin passar per l’adrecedor, que per a estar al govern i tocar la murga al poble ja estàn els de Iniciativa Per Ser Funcionari.

  8. Joan, relaxa’t.
    Quan CiU torni a governar, ja seràs tu el que escriuràs llibres i tindràs presència mediàtica…
    Ara, una bona til·la i a gaudir de l’obra dels experts.
    Pots començar per…   .CAT

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!