Saül Gordillo www.saul.cat

Bloc sense fulls

14 de març de 2006
Sense categoria
3 comentaris

No cal que ho jurin: “Net com una patena” els està quedant

Precisament perquè el Partit Popular està absolutament desbocat i no para d’atacar l’Estatut i tot el que olori a Catalunya, és el motiu pel qual no té gaire sentit que el Govern obri una nova crisi forçant la sortida d’ERC, el partit que (interessadament o no) s’haurà erigit en el més ferm defensor del text aprovat el 30 de setembre al Parlament. Si CiU, PSC i ICV-EUiA i inclús el PSOE realment li volen plantar cara al PP, què millor que blindar i preservar la independència política de les institucions catalanes, amb la presidència de la Generalitat i el seu Govern al davant. Qui no defensi la continuïtat del tripartit en aquest episodi concret (de la resta, ja en parlarem perquè hi ha molt a dir-hi) estarà al costat del PP de Rajoy, Acebes, Zaplana, Trillo i el reaparegut Aznar en persona.

Algú m’acusarà de demagògic i simplista. “Contra el PP vivíem millor, i ara aquest recupera el discurs per donar-li la volta en favor dels republicans”, pensarà algú. Segurament tindrà raó. És una anàlisi massa fàcil. Però m’hi enganxo perquè aquests dies tothom (des del PSC fins a CiU passant per ICV-EUiA i el PSOE) s’esforcen a pressionar ERC amb la cantarella de la coincidència en el “no estatutari” amb els conservadors del PP. Si tant bo és no fer-li el joc al PP i tots els poders mediàtics i econòmics que l’envolten, per què no tanquen files en favor de la llibertat d’ERC a l’hora de demanar el vot que li plagui de cara al referèndum? Per què s’ha d’agenollar i apuntar-se a un “sí crític” amb l’únic propòsit de conservar les poltrones de la Generalitat? No havíem quedat que l’Estatut era una cosa, i el Govern, una altra? Doncs, que no barregin les coses i comencarem a anar bé.

En aquest sentit, m’ha semblat interessant la reflexió de l’edil de CiU de Barcelona, Jaume Ciurana, en el seu bloc. A part del contingut de fons, reconeix que s’està fent “mobbing” a Esquerra. Deixem que siguin els electors els que facin i desfacin el Govern de Catalunya. No concedim aquest privilegi a la pressió espanyola, ja sigui de l’oposició conservadora o del govern socialista. A més, ara Zapatero hauria d’estar més tranquil perquè a l’equador de la legislatura (avui precisament fa dos anys de la sorprenent victòria electoral socialista el 14-M) les enquestes indiquen una pèrdua de suport de Rajoy i aposten per un empat entre PSOE i PP. Zapatero haurà aconseguit evitar que el PP se li disparés en intenció de vot. Un respir.

A més, Zapatero ja ha contrarrestat a les Espanyes la mala imatge que li oferien els Carod, Puigcercós i el seu duet madrileny TardàPuig. ZP ha canviat les bèsties negres independentistes per un Artur Mas més “homologable”, centrat i menys perillós. “Posi un home de CiU i desfaci’s de la gent d’ERC, president”, li deurien haver dit a Zapatero. Ell, aplicat com és, ho ha fet. I la gent, amb la foto del 21 de gener a La Moncloa, ja en té prou de cara a l’Estat. Qui ficarà el dit en l’ull maragallista de la Generalitat? L’Artur Mas que ni tan sols va poder avisar el President Jordi Pujol? A l’imprevisible Pasqual Maragall no l’interessa donar-li cap concessió a CiU. Pot pactar amb un mentider? Ja espero la reacció del laboratori de David Madí i companyia. Mas va advertir que tiraria de la manta si el seguien tractant de mentider.

Aquest culebrot, almenys ens amenitzarà el calvari estatutari. Perquè si alguna cosa podem constatar és que Zapatero és un home de paraula. Per al que l’interessa, és clar. Va prometre que l’Estatut quedaria “net com una patena”. I ho està complint. Aquí teniu un exemple i un altre. Molt net, els quedarà.

Saura i la foto. Herrera i el militar retirat

He mig seguit l’entrevista de Mònica Terribas (àlies Mònica Terrible) amb el conseller de Relacions Institucionals i líder ecosocialista, Joan Saura, que ha vingut a dir que a Zapatero se li va anar la mà amb la concessió a Artur Mas de la foto a La Moncloa, s perquè “no és el que havíem parlat”. L’estratègia, segons li va prometre Alfredo Pérez Rubalcaba a Saura, és que el trofeu gràfic i mediàtic no se l’enduria en solitari CiU, sinó que es repartiria a tres o quatre bandes, en funció del club de la retallada. Crec que Saura té un paperot, perquè la posició d’Iniciativa no és gens fàcil. La visceralitat contra ERC els pot més que el necessari distanciament del PSC, i entre vísceres i cervell poden més les primeres i s’alinien amb els socialistes d’aquí, si bé tampoc carreguen gaire (per no dir gens) amb els socialistes d’allà. Només ho fa la seva esposa i cara visible a l’Ajuntament de Barcelona, Imma Mayol, per posar el ministre de Defensa, José Bono, de volta i mitja pel “traspàs interruptus” del maleït castell de Montjuïc.

Si voleu llegir el correu original que el diputat d’ICV-EUiA al Congrés, Joan Herrera, va rebre del coronel d’artilleria retirat Jesús Flores Thies el podeu llegir en el bloc de Màrius Garcia, company del bonàs de Joan Herrera. Jo segurament no hauria reproduït l’adreça electrònica del militar tronat, però tampoc perdré la son perquè un personatge com aquest rebi algun correu dient-li alguna de fresca. Crec que és molt simptomàtica la reacció dels militars espanyols, especialment després del mediàtic intrús Mena Aguado. L’ha encertat Iniciativa i Herrera denunciant-ho públicament. Avui, de fet, el diputat per Barcelona d’ICV anirà a la Fiscalia General de l’Estat a denunciar el militar retirat, a qui no li va fer cap gràcia que els ecosocialistes vulguessin “reconvertir” el Valle de los Caídos. Tres dècades després de la mort del dictador i encara tenen la sensibilitat a flor de pell…

  1. Estic d’acord amb el que dius de mòbbing, només cal veure l’afer dels estudis encarregats que ha destapat avui "el País". Això és un "avís" dels socialistes a Esquerra del que els pot passar si continuen oposant-se a l’Estatut. Ara, els d’Esquerra tampoc no es poden queixar, perquè quan ho han fet amb els de Convergència, ells bé que s’hi han apuntat entusiasmats (recordem si no, les amenaces de Carod de no pactar mai més amb Convergència si no donaven suport a la proposta de finançament del tripartit al Parlament). Ja s’ho podien pensar, que això els podia passar també a ells. I que no em surtin dient que no els coneixien, perquè porten la tira d’anys pactant amb ells a tots als ajuntaments que poden. A aquestes alçades, ja haurien de saber de quin peu calçaven, els del PSC. Esquerra s’ha equivocat de bàndol.

  2. Estem davant del ZP més pràctic. Amb l’acord amb Mas es carrega Esquerra i controla (de moment) la intenció de vot davant del "dolents" del PP (per ara, Catalunya ja ha rebut prou).
    A part de l’article, amb la teva sempre particular visió, agrair-te una d’aquestes perles que ens deixes de tant en tant com és el correu del coronel ardent (collons, quina por!). Com bé dius, no cal indicar l’adreça del militar ni predre temps amb ell. Però si seria bo reflexionar en si hi ha molta gent que encara no ha pait aquests darrers trenta anys sense l’avi "ciscu". Perquè alguns treguin pit de país modern…

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!