Saül Gordillo www.saul.cat

Bloc sense fulls

2 de novembre de 2005
Sense categoria
0 comentaris

El Carod més solemne.

Carod-Rovira comença citant Azorín i l’ABC. Després, el President Companys. Ha fet un discurs ben documentat històricament. Amb accent social i nacional. Ha reclamat diàleg contra les mentides i els tòpics que persegueixen els interessos electoralistes. Ha parlat de catalanofòbia, i no l’han xiulat. Lluny de la cridòria, Carod ha fet una intervenció seriosa i serena que s’ha fet respectar. Ha demanar a Rodríguez Zapatero que sigui valent. "Cumpla la palabra dada. Detrás de nosotros está un parlamento, está un pueblo. Si ahora nos cierran ésta puerta, qué otra puerta nos dejan abierta."

Ha acabat citant Raimon "jo vinc d’un silenci… (…) qui perd els orígens perd identitat", i s’ha acomiadat en les quatre llengües de l’Estat.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!