Carod-Rovira comença citant Azorín i l’ABC. Després, el President Companys. Ha fet un discurs ben documentat històricament. Amb accent social i nacional. Ha reclamat diàleg contra les mentides i els tòpics que persegueixen els interessos electoralistes. Ha parlat de catalanofòbia, i no l’han xiulat. Lluny de la cridòria, Carod ha fet una intervenció seriosa i serena que s’ha fet respectar. Ha demanar a Rodríguez Zapatero que sigui valent. "Cumpla la palabra dada. Detrás de nosotros está un parlamento, está un pueblo. Si ahora nos cierran ésta puerta, qué otra puerta nos dejan abierta."
Ha acabat citant Raimon "jo vinc d’un silenci… (…) qui perd els orígens perd identitat", i s’ha acomiadat en les quatre llengües de l’Estat.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!