Saül Gordillo www.saul.cat

Aquesta nit de dijous ha estat moguda. Hem passat d’una aturada del procés de ratificació del tractat europeu a una ampliació del termini, fins a mitjan 2007. El termini inicial per aprovar la Constitució Europea era el novembre de 2006, ja fos a través dels parlaments o de referèndums. La patacada francesa i holandesa ha deixat l’ampliació de la Unió Europea amb l’ai al cor. I la cimera comunitària, la més crítica de la història, ha viscut tensions fortes entre els caps d’estat i de govern. El resum, per tant, és que el procés per tirar endavant la Constitució Europea no s’aturarà pas (en contra del que defensava Jacques Chirac), tot i que s’obrirà un termini de reflexió.

El president de torn, el primer ministre de Luxemburg Jean Claude Juncker, ha hagut de sortir a donar la cara en nom del consell, la comissió i el parlament europeus. No han pactat cap comunicat escrit, només declaracions. Juncker ha dit que el tractat europeu no es renegociarà. Tot plegat és força preocupant, perquè la cimera també ha d’aprovar el pressupost europeu pel període 2007-2013. Tony Blair ha plantat cara a l’eix fracès-alemany i hi discrepa profundament, en matèria pressupostària. Parlen de veto britànic al pressupost, arribats a un punt de desacord final.

No sé. Tot plegat és desconcertant. Per un costat, a l’Estat espanyol li tocarà el rebre (pressupostàriament) amb l’ampliació i l’entrada de països pobres. A Catalunya ho patirem, per molt que Rodríguez Zapatero (que va voler convocar el referèndum a l’Estat espanyol avançant-se a correcuita a la resta de membres de la Unió Europea) vulgui garantir una pèrdua progressiva dels fons. Ja veurem si se’n surt. Els seus aliats (Chirac i Schröder) no les tenen totes. Chirac ha fracassat (va guanyar el "no") i l’alemany va ratificar el tractat per tràmit parlamentari. Segons les enquestes, ara només un 42% dels alemanys votarien afirmativament a la Constitució Europea.

Anit, el primer ministre danès, Anders Fogh Rasmussen, ja va dir a Brusel·les que el seu país postposava sense data fixada el referèndum al seu país. Només la cara de Jose Manuel Durao Barroso, el portuguès que presideix la Comissió Europea (a la foto, a la dreta, amb Juncker), ja paga. Van mal dades.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!