Les aigües turbulentes

Bloc personal de Jordi Casadevall Camps

14 de gener de 2009
1 comentari

Digueu-ne “performance”

Coincidint amb l’inici de les rebaixes, es van produir uns incidents davant una botiga de roba del centre de Tarragona, protagonitzats per un col·lectiu feminista, que protestava pel consumisme i la imposició d’un arquetip de dona allunyat de la realitat. Els fets, que van acabar amb desordres, agressions i denúncies creuades amb la guàrdia urbana, van ser qualificats pel grup convocant de performance. Casualment, el conseller Saura també ha usat aquest terme quan ha intentat explicar el penós incident de l’encaputxat esgrimint una pistola a la manifestació pro-palestina a Barcelona. Per cert, que intentant treure ferro a l’assumpte, s’ha dit que l’arma era de joguina: això és com aquells que fumen porros, però que no s’empassen el fum.

Performance. Amb aquesta paraula designàvem abans les accions, protagonitzades per artistes o creadors, caracteritzades pel seu esperit avantguardista, trencador, provocador… Ja llunyans els quadres abstractes, els urinaris de Duchamp o les merdes d’artista enllaunades, calia épater le bourgeois d’alguna manera i això s’aconseguia fent les coses més insòlites amb públic al davant, sempre disposat a fer ooooh!

Com tota novetat, també les performances van acabar passant de moda. Qui ho havia de dir que ara es rescataria aquest terme per a designar les sortides de mare de la nostra crispada societat. Així que, jo ho sabeu: quan els pagesos tallen carreteres cremant pneumàtics, això no és una de les seves habituals protestes, és una performance. I quan els estudiants envaeixen aules i dependències universitàries impedint el normal funcionament de les classes, això no és un boicot anti-Bolonya, és una performance.

  1. “Els fets, que van acabar amb desordres, agressions i denúncies creuades
    amb la guàrdia urbana, van ser qualificats pel grup convocant de performance“.
    Els fets (la pancarta, el megàfon i la representció) eren una performance. Les òsties amb què els van rebre, les mentides de la Guàrdia Urbana (els van acusar repetidament de fer unes pintades que a les vuit del matí ja estaven fetes) i les detencions no eren cap performance sinó l’aplicació del control social i la repressió en estat pur. I el comunicat de la policia és parafeixista. Acaba dient que els participants a la peformance són habituals dels disturbis. I aixòque governa l’esquerra. Si manés le PP, no sé què hagués passat.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!