Les aigües turbulentes
Bloc personal de Jordi Casadevall Camps
Ja circulen per Barcelona els famosos autobusos amb publicitat atea. Aviat ho faran uns altres amb anuncis proclamant l’existència de Déu. La “guerra” entre les diverses maneres de creure ha pres un caire peculiar i civilitzat. Que en prenguin nota al Proper Orient.
El que no m’acaba de convèncer és aquesta afirmació implícita a l’anunci, en el sentit d’equiparar la creença en un déu amb una preocupació. Segurament la conclusió a què han arribat els ateus per afirmar que Déu no existeix (“probablement”, com es menja això?) ha estat fruit, encara que no s’ho imaginin, d’una “preocupació” per tot allò que transcendeix l’home: d’on venim?, quin és l’origen de l’univers?, què és la consciència humana?… i donar-hi resposta desde la fe, desde la raó o desde ambdues coses. Cal preocupar-se, cal donar voltes i més voltes sobre aquestes apassionants preguntes i les seves possibles respostes. Res ha de fascinar tant com això.
Parlar de Déu, filosofar, dialogar, polemitzar civilitzadament… sempre és bo. Benvinguda sigui de nou aquesta “preocupació”, encara que sigui d’una manera tant vulgar com a la part posterior d’un autobús, just a sobre del tub d’escapament.
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
mentres s’en parli, preocupa
Si vols entendre el rerefons de l’anunci et recomano aquest article d’en Salvador Cardús que parla de la seva gènesi a Londres. En fer la traducció literal al català ha perdut el sentit irònic i no s’acaba d’entendre bé.
Gràcies pels dos comentaris. Coneixia l’article de Cardús, perquè els hi llegeixo tots. Espero que s’hagi entès l’essència de l’apunt. Ho podia haver dit d’una altra manera: no ens podem despreocupar de l’existència o no de Déu (o déu o deesa o déus… el que sigui).